Rutes d’esperances
Sovint els viatges ens deixen records en forma de memòria, fotos, experiències i sopars de retrobament. Jo havia fet diaris de vacances, i aquests dies endreçant calaixos, he trobat una poesia d'un viatge a Itàlia que vaig fer quan era jove. Només llegir-la, he recordat el viatge…
Rutes d'esperances…
A la terra ferma
Per camins rurals de pedres velles,
Allà on neix el vent
I l'espígol creix ,
Retrobem la bellesa
De la vida tendra.
Les arrels de tocar de peus a terra
I la maduresa de la senzillesa.
Rutes d'esperances…
Volant per damunt dels núvols
Que n'és de petita la terra!
No hi ha boirines ni tristeses
Deixem alguna cosa enrere, però
Retrobem en la immensitat
El mirar endavant i amunt
La fortalesa de les il.lusions represes.
Rutes d'esperances…
Surant d'illa en illa
Pel aire humit de l'Adriàtic
Vells carrers d'aigua i nostàlgia
Retrobem en la nostra serenitat
Una gran veritat:
La nostra pròpia coneixença.
[@more@]
