El dia de la tornada.

Filed under: Sense categoria — angelina at 11:15 am on Dissabte, setembre 1, 2007

Avui comencem de nou a la feina. Jo penso que és pitjor el dia abans de tornar-hi que no pas anar a la feina. Anar a treballar no té res de desagradable, per a mi. I penso que per a ningú, si no fós per una cosa: que mentre treballes no pots fer altra cosa, no pots dormir fins tard, no pots quedar-te a casa a llegir, no pots anar a dormir tard, no pots viatjar, no pots quedar amb els amics, en fi no pots gestionar les hores del dia fent coses que a tu t'agraden.

Però el dia de la tornada és un dia especial: tothom té la mateixa sensació que tú, i les frases fetes es repeteixen. Al.lusions als llocs que s'han conegut, que les vacances són curtes, que hi havia pocs diners, i que la bona vida s'ha acabat. A mi m'agrada saber en què s'ha dedicat el temps: si als viatges, si a la platja, saber anècdotes, preguntar coses sobre els llocs que han visitat. Encara que el primer dia porti mandra, desencant, tristesa en la gent que veig al voltant, penso que és el millor dia.Retrobar-te amb els companys, amb el que, t'agradi o no, comparteixes la major part del teu temps.

Si hi ha molta confiança, pots veure alguna foto, o sinó escoltar anècdotes, o fer-te venir ganes de anar tú mateixa al lloc que t'aconsellen, al primer pont que s'acosti. El primer dia pot ser meravellós per intercanviar il.lusions. No esperar al segon dia, perquè la màgia del primer s'esvaeix ràpid.

Però el lloc de treball també pot generar il.lusió d'ara endavant. La gent ens podem socialitzar obligatòriament, parlem els uns amb els altres-de feina i d'altres coses també- i pots trobar afinitats en algun camp especial del teu interés.

Un company es dedica al submarinisme, i aquest és el punt comú d'interés. Un altre es dedica, cada any, a visitar la Índia, i sempre té alguna cosa nova a explicar ( perquè jo no hi penso pas anar). Una noia, es queda a la casa de pagès a llegir, i sempre m'aconsella un o altre llibre. Una altra se'n va al poble, i em fa agafar interés per la jardineria que allà hi practica. Una dona es dedica a posar ordre al seu rebost fent salses de tomàquet, melmelades i conserves de l'hort.

Jo penso que escoltar tot això és com un luxe, que només es dona el primer dia!

I pots viure diferents sensacions, imaginar-te diferents vides, només en un minut de conversa.

I llavors penso: perquè no hi dediquem més temps a escoltar les aficions dels companys de treball durant tot l'any? Potser donaria més interés interpersonal, i més emoció al fet d'anar a treballar. Ens pot motivar la feina o no, però a part ens poden motivar els companys.
 
Treballar la harmonia amb els companys de feina, pot ser una font de felicitat, que pot durar tot l'any, però és clar: excepte durant vacances!

 

[@more@]



2 Comments »

27

   wink

2 setembre 2007 @ 2:12   Respon

Tens raó quan es torna de vacances s’escolta més als companys i que et diguin llocs txulos ajuda per l’any que ve!

28

   Wienn

2 setembre 2007 @ 14:16   Respon

Hola Angelina! Jo començo a treballar demà i tens tota la raó ja estic preparada per gaudir de l’encant del primer dia, de veure les cares morenes de les companyes, posar-nos al dia del que hem fet a l’estiu i començar amb alguna reunió que ens faci recordar que els dies sense rellotge s’han quedat enrere!
Bona tornada!!

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>