El cap als núvols

Un dels avantatges de viure en una casa de poble, és que pots recol.lectar la teva pròpia aigua per beure. Ho pots fer de dues formes: obrir un pou, el que requereix tenir sort que per sota hi passi un corrent d’aigua, o captar l’aigua de la pluja que cau a la teulada de la casa.

Un pou recull corrents subterrànies d’aigües de pluja que s’han escolat per terres permeables, i han viatjat per nivells freàtics de terres impermeables fins arribar al lloc on es fa la captació. La quantitat d’aigua pot ser important, per beure, cuinar, regar etc, sempre que sigui potable i no estigui contaminada. Sobre els pous no hi tinc vivències, perquè necessites un bon jardí, terres, i en general els que hi són, és perquè fa molts anys que es van foradar, quan les companyies subministradores no arribaven tot arreu.

La meva experiència de tota la vida és una cisterna. Les primeres gotes d’aigua de pluja primer de tot netegen la superfície de la teulada, es recull en una canal lateral a la casa i es llença. Quan la teulada és neta, ben rentada per la pluja es pot fer anar la canal a un filtre de sorra fina per interceptar els sòlids que pot arrossegar l’aigua. Finalment l’aigua va a parar a un dipòsit soterrat recobert de ciment, que sol estar a la fresca. Al començament de temporada s’hi posa una pedra de calç viva, s’ha de netejar la cisterna cada certs anys, s’ha de mantenir a les fosques per impedir el creixement d’algues, i s’ha de evitar omplir-la amb aigua procedent de tempestes amb aparell elèctric ( llamps i trons).La millor aigua és la dels mesos de tardor-hivern-primavera. Cada temporada s’ha de fer una anàlisi de potabilitat ( nosaltres sempre la hem passat), i de mineralització ( quasi aigua destil.lada)

La nostra família ha begut aigua de cisterna tota la vida.De tal manera que per nosaltres l’aigua pura és aigua de cisterna, perquè les altres, les aigües minerals que hem de beure als restaurants, tenen gust. I l’aigua de la aixeta encara més. Inclús l’aigua que ens donen a la Vall d’Aran als restaurants li trobem un xic de gust ( és la potabilitat?). L’aigua de cisterna és com l’aigua de desgel de la neu. Té el mateix gust.

De vegades, això ho explico a algun conegut. I algun m’ha respost que beure aigua de cisterna és perillós, perquè no porta dissolta cap mena de sal mineral, i que prives al teu cos d’aquest nutrient. Nosaltres repliquem dient que les sals minerals ja les incorporem amb les verdures, fruites i altres aliments.

Alguns veïns han vingut a buscar-ne a casa, quan tenen problemes de ronyó, per fer drenatges. I després continuen amb l’aigua d’ampolla. Nosaltres hem begut sempre aigua de cisterna, hi cuinem, i hi ha molta diferència.El llegum es cou millor i abans, i el cafè i les infusions tenen un sabor més exquisit.

En tornant de vacances, una de les coses que em dona qualitat de vida és tornar a l’aigua feta a casa, transparent, amb gust només a aigua, gratuïta i a l’abast de cada dia. L’aigua pura és, amb diferència per a nosaltres , un petit plaer de la vida.

[@more@]

Tweet