Química als aliments.

Filed under: Sense categoria — angelina at 5:40 pm on Dimecres, setembre 5, 2007

Acabo de llegir la Contra de la Vanguardia, en que el Víctor Amela entrevista al Catedràtic d'Enginyeria Química de la UB Claudi Mans.

M'ha encantat llegir les preguntes que li fa l'entrevistador, i les respostes desmitificadores que fa l'entrevistat. El públic en general té mala impressió de la química als aliments.La química és una ciència, els productes químics són substàncies, les químiques són unes senyores que han estudiat aquesta ciència ( com jo mateixa al seu dia)  i els aditius als aliments són una altra cosa. No cal confondre, perquè gent del meu ambient sí que ho fan. I tot això té mala premsa.

En Claudi Mans, aclareix d'una manera molt planera conceptes equivocats de la química als aliments. Per exemple, diu que circulen unes llistes d'additius cancerígens.Jo havia vist aquesta llista, i s'incloïa l'àcid cítric ( ?). Alguns colorants  son substàncies ben inocues, com el caramel, la clorofila. Alguns conservants son totalment necessaris en algunes conserves, així com una petita quantitat de sulfits en els vins o de nitrits en els embotits. Els antioxidants, com el àcid ascorbic, Vitamina C, o la Vitamnina E, productes que eviten la oxidació dels aliments.

En aquesta entrevista es desmitifiquen coses que fan riure, com el número que apareix en els tetrabriks de la llet, com barrejar Coca-cola amb Bayleys ( que és com barrejar un àcid fosfòric amb proteïnes de llet), la diferència que hi ha entre biològic i ecològic etc.

Però el que m'ha fet més gràcia és la definició de natural. Un cop en una xerrada en la setmana de la ciència, el conferenciant deia que era més natural l'àcid sulfúric que un tall de pernil de jabugo. Natural no vol dir necessàriament bó, només vol dir que prové de  la natura, és a dir res sobre la seva millor conveniència com a aliment.

[@more@]



No Comments »

No comments yet.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Química als aliments.

Filed under: Sense categoria — angelina at 5:39 pm on Dimecres, setembre 5, 2007

Acabo de llegir la Contra de la Vanguardia, en que el Víctor Amela entrevista al Catedràtic d'Enginyeria Química de la UB Claudi Mans.

M'ha encantat llegir les preguntes que li fa l'entrevistador, i les respostes desmitificadores que fa l'entrevistat. El públic en general té mala impressió de la química als aliments.La química és una ciència, els productes químics són substàncies, les químiques són unes senyores que han estudiat aquesta ciència ( com jo mateixa al seu dia)  i els aditius als aliments són una altra cosa. No cal confondre, perquè gent del meu ambient sí que ho fan. I tot això té mala premsa.

En Claudi Mans, aclareix d'una manera molt planera conceptes equivocats de la química als aliments. Per exemple, diu que circulen unes llistes d'additius cancerígens.Jo havia vist aquesta llista, i s'incloïa l'àcid cítric ( ?). Alguns colorants  son substàncies ben inocues, com el caramel, la clorofila. Alguns conservants son totalment necessaris en algunes conserves, així com una petita quantitat de sulfits en els vins o de nitrits en els embotits. Els antioxidants, com el àcid ascorbic, Vitamina C, o la Vitamnina E, productes que eviten la oxidació dels aliments.

En aquesta entrevista es desmitifiquen coses que fan riure, com el número que apareix en els tetrabriks de la llet, com barrejar Coca-cola amb Bayleys ( que és com barrejar un àcid fosfòric amb proteïnes de llet), la diferència que hi ha entre biològic i ecològic etc.

Però el que m'ha fet més gràcia és la definició de natural. Un cop en una xerrada en la setmana de la ciència, el conferenciant deia que era més natural l'àcid sulfúric que un tall de pernil de jabugo. Natural no vol dir necessàriament bó, només vol dir que prové de  la natura, és a dir res sobre la seva millor conveniència com a aliment.

En aquest tema de la alimentació la química té connotacions negatives. Però com en tot, els conceptes s'han de aclarir. No hi ha cap problema a menjar conserves, ni refrescos, ni sucres, ni greixos. Sempre que un estigui sà, no tingui cap desequilibri bioquímic, i sàpiga fer-ho amb moderació i criteri. I sempre que s'atingui al seu millor concepte d'alimentació equilibrada.

En resum, tot rau en la coherència, l'equilibri i el sentit comú. I també uns mínims coneixements de química dels aliments, en aquest cas concret.


[@more@]



No Comments »

No comments yet.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>