Què pensen les dones?
Fa uns dies acabo de llegir “ El cerebro femenino”, de Louann Brizendine ( 2006), doctora en neurobiologia (www.louannbrizendine.com) per Berkeley. Me l’havíen recomanat i havía escoltat unes crítiques molt favorables. El llibre dona una visió concreta del perquè les dones som i actuem diferent que els homes, i el perquè els homes de vegades no ens entenen, ens consideren capricioses i cambiants, i nosaltres mateixes, tot sovint no ens expliquem què ens passa.
Segons sembla el còdig genètic d’homes i dones és idèntic en el 99%, en trenta mil gens. La resta, aquest 1% influeix en qualsevol petita cel.lula del nostre cos, des dels nervis que registren el plaer o el sofriment, fins les neurones que transmeten les percepcions, els pensaments, els sentiments i les emocions. Aquest 1% és doncs, la diferència de comportament.
Fins llavors l’únic que se sabia era la diferència de pes dels cervells, en un 9% a favor dels homes ( després de la correcció del tamany corporal). Això s’interpretava fins el segle XIX com una menor capacitat mental. Aquest ha estat un enorme error, doncs el nombre de cel.lules és el mateix, amb més densitat en les dones, dins un crani més petit.
Així comença el llibre de la Dra Brizendine. Diu que fins els anys noranta els investigadors no van dedicar temps a estudiar aquestes diferències fisiològiques, neuroanatòmiques i psicològicament femenines. És a dir, que estem en estudis i resultats relativament molt recents.
Us recomano el llibre, que jo he llegit com a dona, i no com a professional, i un cop llegit, la veritat, com no transcrigui exactament frases del llibre, segur que m’equivocaria a treure conclusions. Per tant, els que ara us comento és totalment la meva interpretació. El llibre és dens, ben documentat ( 85 págines de referències clíniques i bibliogràfiques), però entenedor per al públic, tan dones com homes.
Diu que les hormones poden determinar què li interessa fer al cervell: ajuden a guiar conductes alimentícies, socials, sexuals i agressives, poden influir en el gust per la conversa, el flirteig, les festes, la competició , els gustos sexuals, les carícies i la preocupació pel benestar dels altres per exemple.
Parla de les hormones que ens afecten:
L’estrògen, la progesterona i la testosterona com a principals, i com a secundàries la oxitocina, el cortisol, la vasopresina, la dhea, la androstenediona i la alopregnenolona.Cada una d’elles, en certes fases de la vida d’una dona, poden estimular comportaments, emocions desbordades, equilibri, instints maternals o sentiments depressius.
El llibre dona fonaments teòrics que ens interessa conèixer, i respostes- de dona- a comportaments típics- que més d’una vegada ens han passat sense saber perquè. Al comprendre la resposta potser ens coneixerem més a nosaltres mateixes- o les nostres parelles ens entendran millor.
He aconsellat el llibre a la meva parella- i una mica a contracor l’ha llegit. Afortunadament després de l’esforç m’ha donat la raó, i ara entén les raons -hormonals- dels nostres canvis d’humor, d’actituds contradictòries, de cansament, maneres d’actuar capricioses, de perdre el temps a botigues i a mercats, d’estar hores al telèfon amb una amiga, i de les nostres preocupacions maternals pels fills. Aspectes que ells no cultiven o no pateixen tant. Els homes tenen solucions –hormonals també- de posar-hi testosterona a un assumpte i solucionar-lo a la brava i definitivament.
Podria parlar llargament del llibre, i de les conclusions femenines que he tret.Ja era hora que algú fes aquesta mena d’estudis i els divulgués d’una manera científica i entenedora.
Us el recomano, especialment als homes. A veure si així "rajeu" menys de les dones, les podeu interpretar millor, i l’enteniment mutu pot arribar a ser més satisfactori.
[@more@]
