El cap als núvols

Quan jo era petita, la meva àvia rebia  les visites de diumenge a la tarda amb una copeta de licor. Treia unes copes de vidre amb peu, que semblaven de joguina, de la vitrina i unes ampolles de vidre tallat, sense marca, amb un líquid dens. Demanava si volíen menta (pipermint), maríbrizard ( anís) o ratasía. Mentrestant, les visites, que solíen ser matrimonis de la seva edat, explicaven les malaltíes i les operacions de tota la família, dels coneguts del poble, els funerals etc. És a dir, parlaven de la malaltia i la mort, amb una copeta de néctar dels déus a les mans. Jo mentrestant m’estava quieta en una cadira, escoltant avorrida a aquells personatges sovint vestits de fosc, sobre gent que no coneixía de res. La meva àvia, després  de sopar es feia unes infusions de poleo i de camamilla en unes tasses antiquíssimes.

Els meus pares rebien les visites els dies de festa al migdia o a la tarda. Si veníen al migdia, més tard de les dotze, que era la hora políticament correcte, els convidaven a vermut. Amb el vermut sobre la taula, unes olivetes, patates i ametlles salades, es parlava de vacances i de coses més aviat alegres. Si veníen a la tarda, se’ls obsequiava amb Cocaola o Fanta i s’obria una capsa de galetes. A la tarda hi havía menys pressa, s’hi podíen estar fins la hora de sopar, reien i cridàven i es respirava una alegria inusual. Les visites solíen venir acompanyades dels seus fills, més o menys de la meva edat i entretots passàvem unes tardes inoblidables d’un cantó a l’altre de la casa. Al vespre, després de tanta disbauxa de cocacola i galetes, la mare ens donava una infusió d’herbes.

Actualment quan em venen a visitar algunes amigues, o vaig jo a casa seva, ens decantem ja directament per un té verd amb llimona, o una infusió moderna de gustos barrejats. El més actual està en preparar una mescla d’herbes exòtiques, equilibrada, mesurada, amb els minuts d’infusió exactes, i amb una mel puríssima d’origen conegut. Res de licors, ni alcohol, ni coles ni galetes ni pastissets. Amb una infussió passem tota la tarda parlant de les nostres coses : les nostres inquietuds, records del passat, un petit noticiari sobre els fills, sobre la màgia de les darreres vacances, sobre el temps passat, i sobre les petites alegríes de la vida.

Avui dia, visitar a algú requereix una trucada prèvia, un acord sobre el dia i l’hora. Ningú es presenta a casa de visita, en els temps actuals sense avisar. Primer perquè potser que no t’hi trobin, i segon, perquè podríes estar ocupat o a punt de sortir.

Vet aquí que un diumenge a la tarda de principis d’aquest estiu, acabàvem de tornar de la platja, i ens van venir a visitar una família amb dos nens petits. Tot i que no els esperàvem, vam estar molt contents. Era una visita a l’estil dels meus avis, en que la gent no avisava i se’t presentava a casa. No tenia res a la nevera per oferir, especialment als nens. Però se’m va acudir que els faria un batut de fruites. Va quedar boníssim, i entre tots, pares i fills vam acabar de passar un cap de setmana ben agradable.

Ara, els diumenges a la tarda, si ens quedem a casa, no ho dubto: un batut de fruites és una bona manera de forçar la creativitat, de fer  un bon berenar,  relaxar-se i passar una bona tarda a la llar.

La recepta és molt fàcil i no cal tenir liquadora, només batedora. Posar al vas de batre les fruites que vulguem ( o que tinguem a casa), nectarina, plàtan, poma, kiwi, meló o maduixa etc tallada a trossos, i el suc d’una taronja, mandarina, aranja o llimona. Dues fruites diferents i el cítric, un vas d’aigua freda i dues cullerades de mel. Batre ben fi i allarga per a dos batuts. S’hi poden posar glaçons i una palleta pels nens. Té l’avantatge de que conserva tota a fibra, i és un moment preparar-ho al gust de cadascú. Més de tres fruites és difícil d’identificar cada gust, però això és cosa vostra.

Un detall: el cítric és per evitar que la resta de fruites s’oxidin amb l’aire i es tornin marrons. Però si es consumeix ràpid en podeu prescindir. Que gaudiu del batut!

[@more@]

Tweet