El cap als núvols

A la pregunta de quina energia mou el món, molts contestaríem que és el petroli.També diríem que és un recurs que s'esgota ràpidament i que arribarà un dia que s'haurà de fer un pensament i prescindir-ne. Haurem de utilitzar altres energies. Es parla del biodièsel, que aquests dies se n'ha parlat precisament perquè ha fet pujar el preu dels cereals, i per tant el cost de la vida. Es parla de la energia eòlica, tant de moda fa vint anys, però ara mal vista perquè diuen, fa malbé el paisatge. Els ecologistes fan bé de proposar les energies renovables.

El món civilitzat necessita aquesta energia, sigui de la procedència que sigui, però no pot aturar-se. És el discurs dels polítics, l'estudi dels científics i la preocupació dels ecologistes. Hi ha feina per tots.

Però jo avui tinc un altre pensament al cap. He tornat d'un viatge de feina i estic encaparrada. Tinc mal de cap, son, mal de coll i estic mig malalta. M'he llevat tard, però he tingut temps de pensar al llit, mig enfebrada i amb mal d'esquena.

La energia que mou el món no és el petroli, com us he dit, sinó que és la energia personal, la disposició, la il.lusió pels projectes, la voluntat de fer coses, les idees bones, el treball. Si això falla, com avui, no som capaços de fer res, ni de llevar-nos del llit. I de res serveix tenir un munt de recursos al nostre abast.

Bé, sí, algun recurs per recuperar la salut bioquímica com una aspirina, i la il.lusió quotidiana, com un llarg cap de setmana pel davant.

Visca l'àcid acetil-salicílic, i sobretot el qui el va inventar. Ja estic una mica millor.Salut! 

[@more@]

Tweet

A la pregunta de quina energia mou el món, molts contestaríem que és el petroli.També diríem que és un recurs que s'esgota ràpidament i que arribarà un dia que s'haurà de fer un pensament i prescindir-ne. Haurem de utilitzar altres energies. Es parla del biodièsel, que aquests dies se n'ha parlat precisament perquè ha fet pujar el preu dels cereals, i per tant el cost de la vida. Es parla de la energia eòlica, tant de moda fa vint anys, però ara mal vista perquè diuen, fa malbé el paisatge. Els ecologistes fan bé de proposar les energies renovables.

El món civilitzat necessita aquesta energia, sigui de la procedència que sigui, però no pot aturar-se. És el discurs dels polítics, l'estudi dels científics i la preocupació dels ecologistes. Hi ha feina per tots.

Però jo avui tinc un altre pensament al cap. He tornat d'un viatge de feina i estic encaparrada. Tinc mal de cap, son, mal de coll i estic mig malalta. M'he llevat tard, però he tingut temps de pensar al llit, mig enfebrada i amb mal d'esquena.

La energia que mou el món no és el petroli, com us he dit, sinó que és la energia personal, la disposició, la il.lusió pels projectes, la voluntat de fer coses, les idees bones, el treball. Si això falla, com avui, no som capaços de fer res, ni de llevar-nos del llit. I de res serveix tenir un munt de recursos al nostre abast.

Bé, sí, algun recurs per recuperar la salut bioquímica com una aspirina, i la il.lusió quotidiana, com un llarg cap de setmana pel davant.

Visca l'àcid acetil-salicílic, i sobretot el qui el va inventar. Ja estic una mica millor.Salut! 

[@more@]

Tweet