Crispació
Ahir vaig anar a visitar a una veïna que se li havia mort el sogre. Em va semblar més correcte, pasar-hi un moment, com per casualitat, que no pas fer-li una trucada, donat la nostra amistat només per veïnatge.
Vaig entrar al jardí, i el primer que em va rebre va ser el gos, que esvarat i remenant la cua em va embestir a gran velocitat, em va llepar les mans i es volía emparrar a les meves espatlles. A mi no em fan por els gossos, però em molesta molt que em llepin, i posin les seves potes brutes de fang sobre els meus pantalons.La mestressa mentrestant deia allò que tantes vegades havia sentit: no, si no fa res!
No fa res, no fa res. Però el gos anava fent, i la mestressa ni s'inmutava. Fins que el va cridar fort, i el gos se'n va anar jardí endins. Llavors vam començar a parlar.
Vam comentar poc la mort del sogre, semblava que li preocupava més la actitud dels altres fills, que en prou feines van fer nits d'hospital, i van haver de llogar una sudamericana que els cobrava un bon pico. Al poc de parlar va sortir el seu home, un empleat de banc que a més té una immobiliària. Es queixava de la economia, que les coses no van bé, i que l'Estat els ofega d'impostos en el cas de les vendes intermediàries de pisos. Li vaig fer el comentari de que ara era el moment de les especulacions, i ell va queixar-se dient que ja no, que havia fet moltes peles, però que ara els impostos i l'Estat li feien el negoci poc rentable.
Mentrestant vaig veure que teníen un xicot que els tallava la gespa de la part del darrera, on hi havia la pisina. Si mira, em van dir, es cuida de posar una mica d'ordre, que jo no tinc ni temps de fer-ho. Vaig veure el xicot molt menut, i em va semblar un jove peruà. Llavors va deixar anar que ells sí que ho teníen bé, que tot el que cobraven era net, perquè no declaraven res, i en canvi teníen dret a sanitat, educació dels fills, i fins i tot a menjador.
Al final de l'hort vaig veure una figuera amb un munt de figues madures al terra.Em van dir que se'n cuidava el sogre, que a ells no els agradaven les figues, i que si de cas, els feien una mica de fàstic. A mi, que m'agraden molt les figues, ho vaig trobar imperdonable, i els vaig suggerir que en donessin, o convidessin a algú a collir-ne. Em van contestar que avui dia tothom va tip, i que no valia la pena.
Vaig sortir per la tanca, pensant crispada com és que hi ha gent que no valoren gens el que tenen, i que la seva dosi de felicitat és poder queixar-se. Tant bé que estaven, no ho valoraven, i s'havíen instal.lat en una mena de queixa contínua, per estar millor i poder continuar protestant.
Des de allà fora, em van dir que el gos era un dogo argentí. Llavors sí que vaig pensar que trigaria a tornar en aquella casa!
[@more@]
