Delícies de pa
Fa uns anys, vaig fer un estudi domèstic de tast de tots els pans que es fabriquen a la meva ciutat. El pa és un aliment que s’ha de comprar cada dia, o dia sí dia no, o congelar-lo. Però més o menys cada dia en mengem. Tothom sap que a cada forn el pa és diferent, cada terra té el seu pa i el seu vi, i tot i que la matèria primera i els processos són molt semblants, el resultat és per força diferent.
Doncs cada dia comprava un mig de pagès en un forn diferent, el donava a tastar a la família, i el puntuàvem entre tots. Hi havia pans molt bons, i d’altres que ens deixaven indiferents. Us animo a fer la prova, és barata i molt edificant. Lo nostre era el pa de pagès, típic a la nostra comarca. N’hi ha amb llavors, de màquina, fet a mà, amb forn de llenya, amb forma de xusco, rodó. El més curiós és que vam puntuar millor el que provenia del forn més a prop de casa, és a dir, el que teníem més tastat, més per mà, i que ens va semblar el millor. El meu pare, però, diu que aquest pa no val res, que sembla goma, i que a ell li agrada més un de més rústic, que s’endureix l’endemà, però que no s’estova. Les meves amigues prefereixen la barreta estreta de pa francès, tipus baguet. Hi ha opinions per a tots els gustos, però a mi m’agrada, quan vaig a un restaurant tastar el pa, encara que vagi tipa. En els bons restaurants tenen una cura especial pel pa, i per això m’agrada fer aquest test.
Si en una casa hi ha pa, ja tens solucionat molts àpats de compromís. Ara us donaré una recepta per un bon esmorzar ( millor que una coca de forn, o igual).
Llesquetes de pa tendre una mica torradet, un rajet d’oli, i un bon raig de mel líquida, poden ser un magnífic esmorzar de diumenge, o un berenar de dissabte. La vostra imaginació pot millorar-lo amb uns granets d’anís, o uns pinyons, nous o fer llesques de baguet, o de pa de llavors. O posar l’oli i la mel a sobre el pa i torrar-lo al forn uns minuts.
Fa uns anys era molt “ fashion” rebre els amics a sopar el dissabte amb pa torrat i diversos patés i formatges. Jo ho he fet no fa massa amb un simple pa amb tomàquet amb ibèrics. Però al jovent li agrada més la falsa pizza:
Unes llesques de pa de pagès de quilo, poc torrat i sucat amb tomàquet ( o ruixat amb tomàquet de pera ratllat), a sobre el que tinguem a la nevera com anxoves, carxofa en conserva, olives, pernil dolç, espinacs amb pinyons, pinya amb pernil dolç, espàrrecs i altres com el salmó que s’afegeix en sortir del forn. Es cobreix amb formatge per fondre estil mozzarella, un rajet d’oli i un polsim d’orenga o de pebre. Es posa al forn com si fos una pizza congelada. Però el resultat és més autèntic, més cassolà, més econòmic i més a l’abast.
Per acabar us dono la recepta d’un pastís de poma que vaig tastar a París l’altre dia. Es pelen quatre pomes, es tallen pel mig i es treu el cor. Es posen a bullir amb aigua, sucre i mitja llimona fins que siguin cuites. Mentrestant es fa la pasta a la batedora amb tres ous, un iogurt, una tasseta d’oli, dues tassetes de mel, un sobre de llevat químic i dues llesquetes de pa torrat. Es bat ben fi i es posa en un motllo amb unes gotes d’oli al forn. Quan el pa de pessic comença a pujar es treu i es disposen les mitges pomes a sobre, amb un raig de mel a sobre i un polsim de canyella. Es torna a posar al forn fins que el pastís és cuit. A 180 ºC el temps total son 40 minuts.
El pa és una delícia.Tingueu sempre pa al congelador, i no us faran por els compromisos. ( Bé, pa i alguna coseta més ) Que us aprofiti.
[@more@]
