El cap als núvols

Cada any quan arriba aquesta època, no ho puc evitar, i m’agafa una certa tristesa. Em llevo de nit, no perquè sigui d’hora sinó perquè el dia s’escurça, i sé que arribaré a casa de nit. Em dona la impressió de treballar de sol a sol, com la maledicció bíblica.

A la tardor, comença el mal temps: sobretot el vent als capvespres, acompanyat de un cert fred, arrossega les fulles caigudes dels castanyers del passeig i em fan sentir desemparada. Al migdia el sol brilla i fa una certa caloreta, no t’abrigues, penses que l’estiu encara volteja, però és un engany.

Pel carrer només estudiants atabalats, gent que s’espabila a arribar a casa, i sobretot foscor i fresca.

La tardor té per a mi connotacions d’anar enrere, de recular en el bon temps, de colors marrons i grisos, de verd fosc i de boires. Sembla que tot el bó de l’estiu, la meva estació favorita, s’ha acabat del tot. Comences la nova temporada d’estudi o de treball, i és com una costa amunt que s’acaba per Nadal. Almenys l’hivern no enganya, fa fred, i l’escalfor del sol alguns dies és com un petit regal.

 
He descobert que hi ha molta gent com jo, que els agafa tristesa la tardor, i les revistes van plenes de solucions per atenuar aquestes sensacions. Amb altres persones, com que el calor els atabala i els provoca mala salut i aixafament, troben en aquesta estació un alleugeriment notable. El fred i el vent no els molesta, diuen que ben abrigats no els fa por el fred.

 
De les pràctiques a prendre per trobar gust a la tardor, diuen que és la estació en que la natura canvia de color, es fan els bolets, pots passejar sense la pressió de la calor, pots fer excursions autèntiques a la natura, i tens més temps de quedar-te en el recolliment de la llar.

 
Una revista que he llegit parla de escriure en una llista cent desitjos que t’agradaria fer, i anar-los tatxant a mida que els vas acomplint aquesta tardor. Em va semblar una bona idea a priori, com a manera de concentrar-se a pensar en actuacions pendents, i anar-les realitzant per a eliminar-les de la llista.

 
Però malauradament, com que l’humor de la tardor no és el millor de l’any, he arribat a la conclusió de que tot això només son pedaços per oblidar la tardor i la seva tristesa, però continuen existint. I que no hi ha res més trist que haver-se de concentrar tant en un mateix, per motius tan insignificants, quan en la nostra societat hi ha problemes de més magnitud, que sí que ens hauríen de preocupar més.

 
Però ara s’ha posat de moda la idea de que hem de pensar primer en nosaltres, que hem de estar bé, abans d’enfrentar-nos al món, perquè una persona trista o deprimida poc pot fer per al bé de qui els envolta.

[@more@]

Tweet