La meva professora de ioga.
La meva professora de ioga és una noia encantadora i molt intel.ligent. A més és la meva millor amiga. Vaig anar a fer ioga al seu centre durant molt de temps, sobretot una època que jo estava molt estressada per causes de la feina.
Un dels seus millors ensenyaments és que tot el que ens passa és pel nostre propi bé. Que el temps tot ho cura. Que ens hem de distanciar dels problemes, que el problema és una cosa, i nosaltres un altre, no hem de deixar que el problema s'instal.li dintre nostre i ens contamini. Hi ha molta saviesa en les seves reflexions. Sempre té una frase per a donar-te ànims, té una visió molt clara de la vida, i és com un bàlsam per la teva ànima quan parles amb ella.
Però vaig haver de deixar el ioga per una contradicció. Estava estressada perquè no tenia temps ni per a mi ni per a la família.Pensava que el ioga seria una activitat curativa, però em feia sentir culpable. Les dues hores que passava al centre, eren temps que podria dedicar a la família, pensava.
Hi havia dies, que en el temps de relaxació pensava que no tenia pa per sopar a casa. Altres pensava que m'havia oblidat de demanar hora al metge. Altres que havia de fer una trucada imperiosa. El temps de relaxació era un temps de desassossec continu. La professora em deia que no feia bé la relaxació, que no havia de deixar entrar cap pensament al cap en aquell moment.
Un cop fora del centre, amb les companyes, ens aturàvem a la cantonada a comentar alguna cosa. Jo tenia pressa per tornar a casa, fer el sopar, i les mil i una cosa que tenia pendent. Aquelles noies sabíen gaudir de la companyia de les altres. Jo ja anava estressada.
Lamentablement em vaig esborrar del centre de ioga. No pots passar dues hores dessestressan-te per manca de temps, i arribar a casa estressada i sense temps.
La meva amiga em diu que cada cosa que fas la has de fer amb consciència de fer-la bé. I sinó no cal comprometre's. Val més fer poc i bé que no pas sobrexir-te de obligacions.
Algunes vegades, quan me'n recordo, li faig cas. Quan vaig amb cotxe, disfruto del paisatge. Si hi ha un embús, no hi puc fer res, en tot cas preocupar-me.Ara trio relaxar-me, escoltar la ràdio i descansar una mica. En la cua d'una consulta, espero, em relaxo, parlo amb l'altra gent, o llegeixo el llibre que tinc a la bossa. Trio no estressar-me. De vegades costa, de vegades me'n oblido, però ho intento. Us puc assegurar que millora molt el nivell de vida, i si no hi pots fer res, és com anar a una sessió de ioga.
Val més fer menys coses, menys activitats, però fer-ho millor, amb consciència, amb els cinc sentits, que no pas fer coses i estar pensant en el què has de fer després.
Totes aquestes reflexions me les va ensenyar la meva professora de ioga. Gràcies.
[@more@]
