Una paella d’arròs a l’estil de casa meva.
Tal com em vaig comprometre amb en Wink, us dono una suggerència, als més joves, de com podeu sorprendre els amics amb un bon dinar.
Primer de tot, heu de pensar a qui convidareu, de si teníu prou lloc a la taula per a tots, i de disposar d’una paella prou gran.Quedar per un dia a dinar ( és millor per dinar que per sopar), i tenir els ingredients a punt.
Per exemple, ingredients per a sis persones:
12 calamarsets petits ( 2 per cap)
18 gambes fresques o llagostins ( 3 per cap)
Mig quilo de musclos
300 grams de cloïsses
Peix de roca per fer un fumet ( el caldo per la paella)
6 tasses d’arròs ( una tassa per persona)
1 ceba gran, 3 alls, oli, sal, julivert picat.
Preparació:
Un cop net el peix de roca que us donen a la peixateria per fer el caldo, posar-lo en una olla a bullir, amb uns dos litres aprox. d’aigua. Deixar bullir durant uns 30-40 minuts.
Mentrestant a la paellera amb oli calent passar-hi uns moments les gambes netes, donar un volta/volta i treure del foc en un plat.
Ratllar la ceba (amb ratllador o a la picadora), i posar-la a la paella per coure-la. Atenció a que no es cremi, i quan sigui tova i cuita afegir-hi els calamarsets ben nets i tallats a trossets. Deixar-ho coure durant uns cinc minuts, fins que és cuit, i ja podem posar-hi les sis tasses d’arròs. Donem unes voltes, que s’enrosseixi sense cremar-se, afegim les gambes reservades, i amb cura afegim el fumet ben colat a sobre. Deixar al foc ben fort durant exactament vint minuts.
Mentrestant obrim al vapor els musclos ben nets, i els hi traiem una closca i la llencem. Obrim també al vapor les cloïsses ben netes, i llencem les que no s’obren soles ( dintre són plenes de sorra).
Quan falten cinc minuts per treure del foc, fer una picada amb la sal, els alls i el julivert picat. Diluir en aigua i afegir a la paella. Afegir també els musclos i les cloïsses de manera decorativa. Hem de tastar si està bé de sal, afegir més fumet o aigua si ho veiem sec, i tastar l’arròs, si el volem més o menys cuit. Un cop aprovat, treure del foc i cobrir amb un drap de cuina net. Ja es pot servir a la taula.
Observacions:
Per fer-ho més fàcil, es pot fer servir aigua per comptes del fumet. Es poden posar calamars congelats ja nets per no haver de netejar els frescos.
Els musclos de roca són més petits però més fàcils de netejar que els de Galícia, i les cloïsses millor posar-les en aigua i sal unes hores abans, perquè treguin tota la sorra.
Per a complicar la recepta, sempre hi ha espavilats que us suggereixen posar-hi tomàquet, nyora, arròs especial del Delta estil bomba, aigua mineral de la zona de València, i sofregits més complicats amb pèsols, pebrot vermell, safrà, colorant, costella, pollastre, conill, verdures estil batjacons i altres variacions.
Però heu de deixar ben clar, però, que poseu el què hi poseu, és la vostra recepta, fer-la pròpia i defensar-la, doncs a fer la paella sou vosaltres sols, i a criticar-la els qui la mengen.
Vull dir que, si us diuen que ells hi posen tal cosa, o que com és que no hi heu posat tal altra, somrieu i digueu que estareu encantats de provar-la el dia que us convidin i la facin ells.
Com a complement pel dinar, una ampolla o dues de cava, i unes bones postres a base de melò o altres fruites per refrescar l’estòmac.
Que tingueu bona sort amb el resultat, i que us aprofiti!
[@more@]
31 octubre 2007 @ 23:33
Hola Angelina!
Molt bona suggerència! Jo mai no m’havia interessat per la cuina, perquè la mare – pobreta!- sempre té el plat a taula, però des de fa poquet que començo a trobar el gust per intentar preparar coses i veure si als altres els agrada. Així que, molt bona idea això de publicar receptes i compartir els teus «secrets»!
Un petonàs!