Consumim massa?
He entrat a la web de Ca talunya Radio ( www.catradio.cat), i m'he adonat que hi ha opcions molt interessants, com ara recuperar programes de dies anteriors.
He repassat la programació, i la veritat que la ràdio dona per moltes opcions inimaginables, i si a més les podem recuperar en l'ordinador simplifica la vida. Jo, que sóc una radio-oient de tota la vida, no he trobat mai un diari, al estil del teleprograma, que anunciï la programació total de la ràdio, tal com tots els diaris fan amb la tele. Jo n'hauria estat una consumidora. Però ara no cal, ja tinc la informació a la web, i molt completa.
Un dels programes nous de temporada que puc escoltar és el del Gaspar Hernàndez, antic presentador de les notícies del matí que m'era familiar quan em llevava a les sis. Ara presenta l'ofici de viure, que només amb el títol, ja és una declaració de bones intencions. L'horari és perfecte per a mi : l'hora de fer el sopar. I així cuinant i escoltant la ràdio se'm en va la vida.
Vaig escoltar el programa que parlava de si gastem més o menys, i de quan es necessita per viure, de si malgastem o de si consumim massa.
Sempre he estat molt sensible a aquest tema: el del consumisme. Penso que tots consumim massa, en això hi estem d'acord, però també hi ha uns poders que es cuiden de que això no se sàpiga, que la gent no en sigui conscient. Si deixéssim de consumir, la roda econòmica del món occidental ( i ara també oriental ) s'enfonsaria mica en mica.
Quan més diners guanyem més consumim, i més despilfarrem. Cadascú es fa el patró de les seves necessitats segons diners ingressa. I ens fixem més en el que tenen els altres, que no pas el que ens faria feliços. I patim sempre per no poder arribar on la nostra felicitat ens demanaria. Pequè no ens enganyem, a tots ens fa dentetes aquella tele amb TDT, aquell mòbil amb càmera digital, aquella pantalla de cristall líquid, o aquell cotxe ecològic, amb GPS. Però no arribem a tot amb la nostra economia, estirem el braç, i si no hi arribem ens queixem. Ens queixem perquè els sous son baixos, i les hipoteques cares, i tenim raó.Sempre queda bé i està de moda dir que no tenim peles. Però mai pensem que ens administrem malament.
En darrer lloc pensem en la rifa. Com pensem que ens solucionaria els nostres problemes. Jo he conegut gent que els ha tocat, i per comptes de solucions, han trobat més despeses i més obligacions. I al final han hagut de malvendre, i s'han quedat pitjor i amb la frustració de que han arribat a tenir el que molts voldríen, i no ho han sabut aprofitar.
Jo sóc molt sensible a com viure millor sense consumir tant, però arribo a la mateixa conclusió sempre: t'has d'adaptar al que guanyes, amb saviesa, però sense renunciar massa a les noves tecnologies, perquè sinó et quedes prehistòric. Tot i que de vegades haig de defensar el meu mòbil model antic, o el meu cotxe centenari ( en milers de kilòmetres).
Mentre no hi trobi altres solucions, estic contenta amb aquest dia de festa lluminós, els dies de pont, la meva ràdio, la meva conexió a internet, el meu bloc, i sobretot el comentaris dels meus amics. I penso que no em puc queixar.
[@more@]
