De la fàbrica a la masia.
De la fàbrica a la masia
Quan vaig conèixer la Paqui ella treballava al departament de qualitat de la Empresa on jo acabava d’entrar. Èrem poques les dones en aquella empresa, i de seguida vam congeniar. I encara més quan em va dir que al quartet on treballava podia escoltar la ràdio, i que li encantava, a la tarda, posar Ràdio-1 i els Clasicos Populares.
Jo li vaig confessar que de la empresa on venia també escoltava el mateix programa, presentat pel Fernando Argenta, i vam parlar de música clàssica, de programes de ràdio, de la feina i vam acabar parlant de les nostres quotidianitats.
La Paqui era ( és ) una dona honesta i treballadora, de tal manera que aviat la van nomenar jefa de la secció. Jo tot sovint li demanava consells de tota mena: i ella, amb tota la paciència d’una dona lluitadora, esforçada i responsable es prenia el cas amb tota la serietat i em donava respostes molt sàvies.
Recordo un dia que em va donar una recepta de cuina quan jo estava aclaparada per la feina i no tenia temps ni de pensar. Em va aconsellar el “pollastre mar i muntanya”, amb gambes i salsa vermella. “Puedes hacerlo el dia antes con gambas frescas, y al dia siguiente está todavía mejor”
Quan va complir cinquanta anys ens va convidar a prendre algo. Ens va dir una cosa curiosa al preguntar-li com es sentia. “Oooh estoy muy bien!- aunque me duelen todos los huesitos…!”
Avui m’he recordat d’ella perquè hem anat a comprar entrades pel Ballet Trencanous que faran aquest Nadal al Fòrum, amb música de Tchaikovsky i el ballet estatal rus de Nizhny-Novgorod. El seu ballet preferit, i el meu compositor favorit. Hi ha inclòs el “Pas a dos”, on el príncep balla amb la fada en un dels moments més emocionants de la obra. Aquesta peça ha estat sempre la meva favorita, i és capaç d’aixecar-me l’anim en moments de baixa moral. El CD que tinc deu estar gastat de tanta reproducció, i els veïns se’l saben de memòria. De fet, a tothom que li faig escoltar li encanta. Hi ha moments de verdadera emoció. Doncs això, per Nadal i en directe, aquest any Ballet a l’Auditori del Fòrum ( que no hi havia estat mai).
Doncs la Paqui, amb qui compartíem aquestes emocions i d’altres, va plegar avorrida de la pressió i mobbing que li van fer a la feina. Ens hem tornat a veure, tot sovint, i ara està satisfeta de la decisió que va fer al seu dia de canviar la fàbrica per l’aire lliure. Va acceptar el càrrec de masovera, junt amb el seu marit, d’una casa de pagès d’alt standing. Lluny de la civilització, de la pols i la mala llet.
La tarda que em va convidar a visitar-la m’esperava, ben morena ella, a la cuina de la casa, una infusió de les nostres herbes preferides, i una musiqueta que ressonava per tota la casa: era com us podeu pensar el “pas a dos” del ballet de Trencanous. Entre una cosa i l’altre, l’ambient de tardor al bosc, el sol al captard, la llar de foc cremant, les herbetes, en Tchaikovsky convidat , els nostres bons records a la fàbrica i ella amb un somriure de pam a pam, vaig pensar que la felicitat era realment allò: i que es mereixia aquella experiència fascinant com la que estava vivint.
El secret de la seva felicitat, va ser prendre aquella decisió .
Aqui podeu gaudir amb mi d’aquest magnífic " Pas a dos" del Trencanous de Tchaikowski.
[@more@]
