Els horaris de la feina
Reconec un gran mèrit a la gent que s'ha de llevar tant d'hora per anar a treballar a les fàbriques principalment. En conec que es lleven a les quatre del matí per posar-s'hi a dos quarts de sis. I treballen fins les dues, arribant a casa prop de les tres per dinar. Doncs si parles amb ells estan contents, perquè considerant que han de treballar vuit hores ( i no fer hores extres), és millor fer-les seguides, i de matí, sobretot a l'estiu.
Perquè encara hi ha casos pitjors: llevar-se d'hora, quedar-se a dinar a la fàbrica ( dues hores de aturada), i continuar a la tarda, fins l'hora de plegar. Diuen que encara és pitjor.
Un cambrer amic nostre ha de treballar pel sopar de cap d'any. Li diem que ens sap greu que es perdi el sopar amb la família ( té dos nens petits). Ell diu que aquest sopar rai, ja que no pot dinar ni sopar amb ells cap dia de l'any. Un cuiner ens diu el mateix, però almenys el seu restaurant tanca els diumenges.
Una amiga treballa en una botiga, i aquests dies que s'acosten a Nadal està estressada, doncs treballa a tot ritme de dilluns a dilluns, sense festes ni descans. ( Cobrarà hores extres, però és el de menys, perquè el seu sou és mínim)
A mi demà em toca fer l'horari de matí a la fàbrica ( només demà). I em sembla que hauré de fer un gest heroic per llevar-me tant d'hora, no podré mirar la tele, i la meva vida familiar de diumenge al vespre es veurà alterada una mica.
Si reflexiono nomes un moment, penso que quina sort de treballar en horaris de fàbrica, caps de setmana lliures, festes, ponts, i a dinar i sopar a casa amb la família, poder fer vida social normal.
És clar que si continuo pensant, seria millor ser funcionària. O no?
No res, només pensaments de diumenge a la tarda!
[@more@]
