Ja arriben, ja arriben les Festes…
La darrera setmana van inaugurar la il.luminació nadalenca dels carrers de ciutat. Sembla que en veure tantes llums de colors, estrelles, avets de Nadal, rens, papas noels, espelmes i tota la imagineria nadalenca, a la gent li agafen unes ganes enormes de comprar, acaparar i omplir botigues. Ahir es devia cobrar la paga extra de Nadal, perquè les botigueres no han donat l'abast. Les dependentes saben pel volum de les compres si la gent ha cobrat o no, si és principis o finals de mes, i si hi ha crisi o no.
He sortit a fer uns encàrrecs i m'he posat nerviosa perquè no sabia on deixar el cotxe: el centre comercial era a vessar, no sé d'on sortia tanta gent, i perquè carreguen tant. Per altra banda, les petites botigues de barri eren buides a darrera hora de la tarda, s'hi comprava còmodament amb una pau que no recorda el Nadal.
Una veïna ha comentat que al carrer hi plovia aigua-neu. Algunes persones hem sortit a guaitar, i les dependentes joves també, com si no ho haguéssin vist mai. Ja parlaven de que nevaria, i de que un Nadal amb neu és més autèntic.
Ahir al vespre vam fer el sopar d'empresa. Hi érem quasi tots. Inevitablement es va parlar dels qui aquest any ja no eren entre nosaltres, perquè havíen plegat o perquè s'havien jubilat o mort. Vam menjar i beure molt, encara que els qui portaven cotxe, i ens van tornar a casa, es van obligar a la 0,0%.
Demà a la tarda ens reunirem tota la colla per quedar pel sopar de Cap d'Any, decidir el menú com cada any, i fer el sorteig de l'amic invisible.
A la família ja ens hem organitzat pels dinars de festa. Repartits els àpats, un a cada casa, perquè així les mestresses cuinem un dia per a tots, i prou: els altres dies convidades a les altres cases.
Els nens ja han fet la llista per Reis, i ens la hem repartit. Així que finalment les decisions ja son preses i podem entrar sense presses de darrera hora al cénit de les celebracions.
Les llums, la neu, els regals i els àpats de família configuren el Nadal. I tampoc hi podia faltar la Marató de TV3, que com cada any indica l'inici de les Festes i es fa palesa la gran dosi de solidaritat que els catalans tenim aquests dies (i la resta de l'any)
I com cada any,per aquestes dates la solitud que molts senten entre tanta disbauxa. La gent estimada que no son entre nosaltres, i que trobem a faltar enormement més que la resta de l'any. I també les ganes de molts de que les festes acabin el més aviat possible i deixar-nos estar de tanta melancolia.
[@more@]
