Els meus enllaços
Avui m'he adonat que els blocs interessants que consultava tot sovint a través dels meus enllaços, la majoria han plegat. Alguns es van acomiadar dels lectors, d'altres van deixar de publicar post, i alguns han obert amb una altra adreça. Solament el Dan de Centpeus continua. I jo em pregunto quines son les raons d'aquestes decisions. He sentit queixar-se blocaires del mal servei de Blocat, a mi també m'ha passat de no poder conectar-me, i inclús després d'haver pensat i escrit el post que no hi hagi manera de publicar i s'esborrin els darrers paràgrafs. Alguns blocaires deuen haver plegat per problemes personals, o per manca de temps, o per dedicar el temps d'escriure post a d'altres escriptures més creatives. Alguns s'han acomiadat a la francesa, i d'altres tal com marca la educació. A tots ells els trobo a faltar.
Hi ha també un blocaire que em va apuntar als seus enllaços favorits, i en passar unes setmanes veig amb sorpresa que m'havia esborrat. Vaig somriure dintre meu, i vaig pensar que això podia ser una simple discriminació per edat. Quan llegeixes un post no et pots fer idea de la personalitat del blocaire fins que no n'has llegit uns quants. Perquè és veritat que post a post et vas dibuixant una personalitat al ciberespai que cada cop s'assembla més a la realitat vital. I el blocaire en questió devia voler limitar les seves preferències.
Això de quedar-se sense amics blocaires s'assembla una mica a perdre amics de veritat, et sents una mica més sola i t'adones de que el món i les circumstàncies són canviants. Res continua per sempre igual, ens hem d'anar renovant i canviant d'estil, i sobretot adaptar-nos a la realitat.
Res més, simples reflexions d'un dia gris com avui.
[@more@]
20 desembre 2007 @ 10:38
Bé, jo més que atribuïr la desaparició dels blocs al suposat mal funcionament de Bloc.cat (al que jo de fet, no he apreciat problemes excepte la caiguda de l’altre dia), crec que es deu a què la gent acaba aborrint això d’escriure a un bloc.
Hi ha un altre gran servidor, el blogspot de google on s’hi pot seguir escrivint un bloc, però si no hi ha una mínima constància, poca cosa es pot demanar a un bloc. És com veure que tens un fill abandonat, que subsisteix al teu costat però no el cuides.
I el bloc és per cuidar, perquè aguanta les nostres neures, les nostres preocupacions, les nostres alegries… i per sort, no es queixa.
En fi, ara és el moment àlgid dels blocs, però tinc les meves reserves sobre el seu futur. Intueixo que un dia o altre passarà la moda de tenir un bloc.
21 desembre 2007 @ 12:51
Gràcies i igualment, companya de núvols!!
Q vagin molt bé les festes!!
21 febrer 2008 @ 4:16
Jo, t’he descobert avui i em sembla que també et llegiré sovint, ja que els teus temes quotidians i la manera planera de descriure’ls m’han agradat. Endavant!