Els cicles de la vida.
Fa uns quants dies que no escric cap post perquè no he estat en plena forma. Em sentia cansada, inflada, pesada i amb uns michelins per tot arreu que abans no tenia. Em vaig quedant sense la silueta de fina cintura. La cara d'una estranya, pàlida i inflada. Això em posava de mal humor i em feia sentir vella de cop. El pitjor és que em va passar de la nit al dia, sense adonar-me'n. M'havia convertit de sobte, en la meva pròpia àvia.
Sé des de fa molt anys quin son els cicles de la vida, la funció de les hormones i els canvis corporals en cada fase. Això és de llibre, i els he anat assumint al llarg de la vida amb naturalitat i coneixement. He passat per la adolescència, dos embarassos, maternitats amb les seves criances, i la plenitud de la feminitat, la vida adulta i tot això. He assumit els canvis hormonals que s’han produït, adaptant-me als humors canviants, i als cicles biològics. Però he arribat a un moment de la vida que se’m fa estrany i hostil, que veig que d’un dia a l’altre el meu cos canvia ( a pitjor) i la meva vitalitat va a menys. És la realitat per la qual totes les dones de la meva edat passen inexorablement, que s'ha descrit en llibres mèdics, en novel.les i en articles d'auto-ajuda.
Jo també necessito auto-ajuda urgent!
La doctora no li va donar importància, i em va aconsellar que fes exercici, que caminés una hora al dia a pas lleuger, i que tingués una alimentació més saludable. Que la soja a les amanides em podia ajudar, així com verdures i fruites, i que evités l'alcohol, fumar i el consum exagerat de cafè i estimulants.
Jo, que me'n reia del pas del temps ( la edat no s'aconsegueix d'un dia a l'altre, el dia precís del teu aniversari), sinó que s'assoleix minut a minut, he vist amb horror que a aquella noieta que era, la Angelineta, li han caigut de cop cinquanta anys a sobre. I m'han donat un bon cop al cap!
[@more@]
