El cap als núvols

Les meves amigues mestres s’emporten sovint la feina a casa. A les nostres reunions informals, sempre surt el tema de l’ensenyament, els seus alumnes, els problemes amb la disciplina, la desmotivació i la poca preparació.

Jo donava classes de matemàtiques en una escola. Llavors era molt jove, i continuava estudiant. Sabia com havia d’ensenyar perquè els meus alumnes aprovessin, memoritzessin les fòrmules i encaressin els problemes d’una manera lògica, per aplicar la fòrmula convenient.  Però no sabia per a què servia el que ensenyava per les seves vides pràctiques.

Penso que un dels hàndicaps de l’ensenyament actual és que tot és una preparació per a estudis posteriors. Alguns conceptes no serveixen, per sí sols, per a res útil a la vida real.

Per exemple, davant una factura de la Fecsa es pot fer un estudi molt pràctic: matemàtiques, percentatges, una fulla d’excel, consums mensuals, anuals, mitjanes, estadístiques, gràfics i estalvi energètic.

Davant un tríptic per demanar una hipoteca a La Caixa, es pot fer un càlcul real del que val un pis, el que s’ha de pagar cada mes, el que val un metre quadrat de vivenda, el que s’ha de cobrar cada mes per poder fer front a les despeses.

Davant la crítica d’una obra de teatre actual ( o d’una pel·lícula de la TV), definir l’estil literari del crític. Veure la mateixa pel·lícula i fer una crítica personal del mateix estil.

Aprendre a canviar una bombeta fosa, a desembussar una aixeta embussada de calç, a calcular la despesa setmanal, anual de consum d’aigua a la família etc

A visitar els monuments històrics locals, a saber mirar enlaire per veure les construccions singulars de la ciutat, a fixar-se en l’amplada dels carrers i la afluència de gent a les hores punta.

La llista seria immensa, però cada alumne hauria de treballar cap al seu interés específic.Allò pel que es sentiria més motivat. Penso que aquest sistema ja s’havia proposat pels nens més petits, però les matèries es tornen més grises en els nois que van creixent. Per aquest motiu els nens petits estan motivats per anar a escola, s’ho passen bé i parlen bé de mestres i companys. Potser d’adolescents, el seu interés i l’interés dels pedagogs no és el mateix en alguns casos. Hi ha alumnes que no volen estudiar, però que seran magnífics professionals manuals.

Però per ser un professional ben format també calen uns coneixements teòrics que han d’adquirir precisament a les escoles.

[@more@]

Tweet