Petits dilemes.
Aquesta setmana s’han produit en
la meva existència professional uns canvis que podrien arribar a ser molt
significatius pel futur.
L’entorn industrial està en crisi
a la meva comarca. Concretament la industria química més manufacturera. Les
causes son obvies i tothom les coneix.
Les indústries cada cop son menys competitives en front les importacions
massives de paisos asiàtics. La gent compra els articles més asequibles, encara
que siguin fabricats a fora. I els treballadors que fabricaven aquests articles
aqui, es troben sense feina i amb menys
capacitat de comprar. Les indústries pleguen, i la gent s’ha de buscar
alternatives.
Les meves alternatives com a
química podrien ser treballar en un centre de investigació. Investigar
processos nous per Empreses que ja no existeixen.
O sinó treballar a l’ensenyament:
un lloc on podria transmetre als alumnes com
ser uns bons químics per treballar en empreses que van deixant
d’existir.
O tercera opció: treballar per a
les administracions, que no han sabut com gestionar la crisi industrial, de tal
manera que els desocupats deixarem de generar riquesa per apuntar-nos al carro
d’administrar els impostos del que sí que generen riquesa amb la seva feina.
4 abril 2008 @ 22:02
Pots estar tranquila, tens moltes altres obcions. Hi ha moltes feines que com que son dures, mal pagades i denigrades, ningú no les vol fer i son ocupades per milers de inmigrans….. T’animes tu….
Fins aviat
5 abril 2008 @ 23:04
Bona nit, Angelina.
Ja només faltaria un atre funcionari, no n’hi ha prous….una llosa massa pesant per la societat. No dona no, alguna feina hi haura per tu, no et desanimis.
fregar escales, netejar vidres, repartir pitzes, jo que se, algun…
O sino sempre pots fer la feina que t’agrada i que la parella et mantingui; hipoteques, escoles dels fills, el menjar, el gasoil de calefacció, la llum… És més o menys el que jo faig. No m’avergonyeig que la dona porti més calés a casa que jo, per aixó puc viure sense la pressió de la feina, faig exactament la feina que vull. I això és ni més ni menys que estar pel que faci falta. Per això he fet de tot; fregar, desembussar wcs, monitor d’autobus, dissenyar i contruir jardins, lampisteria, paleteria, transportista i jo que se més. Això si sempre amb obtimisme, amb esperit positiu
Anims i fins aviat.