Converses interessants
Vaig llegir al diari que dimecres d’ aquesta setmana va venir a Barcelona el Mark Knoffler. El club TR3SC sortejava entre els socis l’oportunitat de una trobada amb el guitarrista després del recital. Imagino que debia ser una trobada darrera l’escenari, uns minuts després de cantar, que donaven temps només a que el músic els firmés un autògraf , fer unes fotos i poca cosa més.
També vaig saber que la Scarlett Johansson havia subhastat pel e-bay una entrada per assistir al seu costat a la estrena del seu darrer film. Els diners obtinguts anaven a una ONG, però el preu oferit em va semblar elevadíssim.
Reconec que el Mark Knoffler és el meu guitarrista preferit, no paro d’escoltar al meu DVD el seu darrer treball, un cop i un altre cop. Però no m’imagino què li diria si tingués la ocasió de poder parlar amb ell. Potser em quedaria sense paraules. I el mateix em passaria amb la Scarlett.
En canvi, sí que m’agradaria tenir la ocasió de poder parlar amb els meus ídols, els meus mites quotidians, gent a la que m’agradaria poder escoltar una estona llarga.
En realitat això ho tenim a l’abast amb el sol fet d’escoltar la ràdio, i mirar la tele. Hi ha programes magnífics que presenten personatges del meu interés, i que els fan les preguntes que jo els faria.
Però ara parlem de fer una xerrada en persona, en exclusiva, i en petit comité. He passat una estona pensant quins personatges triaria per poder compartir un dinar, un sopar, un cafè o una simple conversa. A mi no m’és fàcil trobar ningú sense proposar-m’ho. La meva vida social és molt quotidiana. Però us haig de confessar que de vegades parlar amb un pagès sobre la collita, o el temps que farà, m’omple d’il.lusió. L’altre dia vaig haver d’acompanyar a l’home que mira el consum de gas a la empresa, i vaig quedar parada de les històries que em va explicar en dos minuts.
Si hagués de fer una llista dels meus personatges favorits, potser no hi haurien ni cantants ni artistes ni gent massa coneguda. Tenim oportunitat de saber de les seves vides fàcilment als medis. Potser hi posaria a un premi Nobel en física, a un antropòleg, a un periodista de guerra, a un sociòleg, a un viatger, a un fotògraf famòs. Però hauríen de ser gent especial, que sabéssin transmetre, que fóssin entusiastes del seu treball, que no parléssin excessivament d’ells mateixos, que s’interessessin una mica per mi, que tinguéssim alguna experiència per compartir …
Algunes d’aquestes persones són les meves amistats. Encara que sempre m’ha apassionat tenir la oportunitat de poder compartir vivències amb la gent que admiro.
