El cap als núvols

L’altre dia estava discutint amb el meu fill gran. A mi m’agrada discutir com la que més, i ell és tope de seriós. En un moment em va sortir una poca-soltada, i ell em va deixar anar "mama, cada dia et fas més vella", així, com qui acabés de descobrir el gran misteri de la vida.En aquell moment se’m va acudir, com a contrarèplica, una més gran tonteria, i li vaig deixar anar, que sí, que em feia vella, però no tan ràpid com ell.

Què vols dir? Va preguntar extranyat i curiós. Doncs que donat que sóc més gran, envelleixo més a poc a poc que tu. I li vaig explicar d’una manera que ell em pogués entendre:

El gradient de la velocitat d’envelliment és igual a la unitat de temps dividit per la edat en anys.

Aquest és un principi que acabo de postular, i que podría desenvolupar, escriure exemples, omplir folis i publicar un llibre. ( Em divertia com una nena !)

Per exemple, li vaig dir, un nen que acaba de nèixer i té un dia de vida, l’endemà serà el doble de vell. Pel seu avi, un dia més de vida no li representa quasi res, enfront a la gran quantitat de dies viscuts.

Per tant, jo envelleixo a la velocitat de 1/50, mentre que el meu fill ho fa a la velocitat de 1/25.Si dividim, resulta que ell envelleix cada dia el doble que jo. I el meu pare, jubilat, envelleix encara més lentament a la velocitat relativa de 1/80.

El meu fill em va mirar amb cara de pòquer, va recollir els seus llibres i va sortir per la porta sense ensombrir la mirada. Al vespre, quan va tornar de classe, només entrar em va cridar  tot divertit:

Ei, els teus càlculs són erronis.Els he repassat, i no pot ser. Jo cada dia guanyo alguna cosa, mentre que a la teva edat…hi perds!

A la fòrmula hi falta el coeficient! va cridar content. I aquest depen de la edat: un nen no envelleix sinó que creix. Un vell cada dia va a menys, i el teu coeficient d’envelliment el pots trobar a la wikipèdia.

…una mica més i tronxada de riure vaig tenir el bon humor de fer la recerca!

Tweet