Atrapada al mirall, de la Gemma Lienas
Acabo de llegir aquest extraordinari llibre que m’ha enganxat vertiginosament fins al final. Té un desenllaç que m’ha emocionat i alhora indignat. Aquest llibre comença malament i acaba surprenentment. No a l’estil de les noveles americanes, o de les pel.lícules de Holywood ( que solen acabar bé) . És un llibre curtet, fàcil de llegir i que atrapa a les dones. Us el recomano.(www.gemmalienas.com)
Durant la lectura d’aquest llibre, hores felices, m’informa de la existència d’un altre llibre que s’anomena " Ull de gat" de la Margaret Atwood ( Edicions de l’Eixample), el qual buscaré per llegir, i que pot complementar l’argument.
Després de la lectura s’imposa la reflexió en els bons llibres, el que queda després de la bona estona. I és el significat de les apariències. Un pot aparentar tenir una vida normal i feliç, i en realitat patir el contrar. Quin és el mecanisme que ens impulsa a fer creure als altres que som feliços sinó ho som? Potser evitar-nos complicacions, que siguis exclòs d’alguns ambients socials, o incitar a alguna mena de compassió. El demostrar ser massa feliços també pot comportar ser diana d’envejes i potser també d’odis. Malament si s’ha de dissimular la pròpia realitat, perquè pot indicar manca de seguretat. Ser discret és una virtut, però haver de conviure amb una vida resignada no ho és.
La protagonista, la Laura és una jove arquitecta, amb èxit professional, amb diners, amb un marit que és l’enveja de tots, i en canvi, la seva vida és un turment. És el cas de varies persones que conec: tenen una gran intel.ligència, però els manca alguna cosa més per ser totalment felices, i és un xic més d’intel.ligència emocional.
En el llibre s’esbossa també el concepte del perquè els torturadors professionals ( camps de concentració nazis) acaben amb l’amor propi dels seus torturats. I aquests darrers acaben col.laborant amb els botxins perquè han interioritzat i cregut els insults d’inferioritat. Una lliçò de història adaptada a la realitat de moltes dones maltractades subliminalment d’avui dia.
La protagonista, la Laura és una jove arquitecta, amb èxit professional, amb diners, amb un marit que és l’enveja de tots, i en canvi, la seva vida és un turment. És el cas de varies persones que conec: tenen una gran intel.ligència, però els manca alguna cosa més per ser totalment felices, i és un xic més d’intel.ligència emocional.
En el llibre s’esbossa també el concepte del perquè els torturadors professionals ( camps de concentració nazis) acaben amb l’amor propi dels seus torturats. I aquests darrers acaben col.laborant amb els botxins perquè han interioritzat i cregut els insults d’inferioritat. Una lliçò de història adaptada a la realitat de moltes dones maltractades subliminalment d’avui dia.
14 abril 2008 @ 10:03
he arrivat al teu bloc per casualitat, a mí també m’agrada molt llegir, i em sembla que el llibre que proposas es interesant, jo acabo de llegir El celler de Noah gordon, si no ho tens t’ho recomano.
Ja em passejarè pel teu bloc, i et llegiré.
Salutacions.
LISEBE