L’elixir de la salut.
Tafanejant pels blocs vaig trobar el de la Lisebe ( Una estoneta amb la Lisebe) a qui dedico aquest post.
Parlava ella de l’elixir de la eterna joventut, o de la salut que ve a ser el mateix. I ens donava una fòrmula magistral per preparar-lo. He buscat per internet què era el sèver sacotrí, i altres herbes i no he trobat res. D’altres remeis sí, que són desinfectants, amb poder anti-inflamatori, depuratius… Però el que més m’ha cridat la atenció és l’excipient: esperit de vi de bona qualitat.
Ara està de moda en aquestes latituds la alimentació mediterrània.Serà que s’ha dedicat temps i diners a la investigació d’un estil de vida quotidià des de fa segles al mediterrà. I que els medis de comunicació s’han afanyat a divulgar en bé d’altres interessos també legítims: turisme, gastronomia i prevenció de la salut. Ara se sap d’una manera científica que aquesta mena d’estil d’alimentar-se és molt sana. Abans se sabia d’una manera intuitiva, però no és el mateix.
Tinc a casa un llibre de teràpies naturals. És curiós però per a la majoria de dolències el remei és una o dos llimones dos-tres cops al dia amb una cullerada de mel.Així de senzill, i de repetitiu. Un altre llibre que corre per casa, anomenat "Antídotos para la sobrevivencia", del metge higienista Marc Ams, recomana com alliberar-se mitjançant la alimentació dels tòxics que ens envolten. La majoria de remeis són aliments amb efecte antioxidant, com la Vitamina C a altes dosis, la Vitamina E, la lecitina, Vitamines del grup B i algunes herbes remeieres. Aquest llibre mereix tot el meu respecte, perquè si bé també recomana la llimona com a base de moltes cures de salut, adverteix que no es pot abusar de cap remei natural sense coneixement.
Ara de moda pendre té en totes les seves variants, al que se li atribueixen propietats antioxidants. A mi m’agrada el té i la cultura que s’ha format alrededor dels locals de moda en què es pot pendre un té exòtic amb fruites, aromes i de orígens mítics, envoltats d’una atmosfera de música mística i aromes hindús. L’efecte antioxidant en les nostres latituds ja el teníem en les fruites, la taronja, la llimona, les verdures i també el vi negre. Està bé en diversificar.
Tornant al tema de l’elixir, potser un de més actual seria prendre fruites als tres àpats principals, verdura cuita en un àpat, i hortalisses fresques el l’altre àpat. Consumir peix blau en la justa mesura ( per allò dels àcids omega-3), cereals integrals ( que ens aportin vitamines del grup B i fibra), beure força aigua pura i acabar amb infusions desintoxicants, relaxants,anti-inflamatories, desinfectants i antioxidants per exemple.
I finalment l’excipient: un vaset de vi negre bó per acompanyar els sopars a casa.
22 abril 2008 @ 12:05
Hola de nou Angelina:
Pel que veig, vas veure com fer l’elixir, bé las herbes están escritas amb un idioma antic per tant es normal que no las trobis totes, Pel que fa el esperit de vi es refereix a «vinagre» i tot el que vaig escriure en el post va ser d’un llibre molt antic de L. Ripoll.
Vaig fer el post perquè em va fer gracia el que els nostres abanpassats feien per conservar la salut devant de les miserias que tenien.Pero com vaig escriure, l’elixir de la vida eterna no existeis el que si existeis es fer la vida millor com tu dius, i tenir uns gens longevos com la meva famil.lia que encara hi viu la tieta del meu pare amb cent-nou anys, i la seva avia que va morir als cent cinc encara tenim famil.lia centenaria.
Pel que fa al llibre em un altre post escriure el nom amb que coneixem la majoria d’herbes medicinals.
Salutacions.