El cap als núvols

Però estic molt
descontenta amb alguns especialistes. Tenen molta feina, se’ls atrassen
les visites, ens hem d’esperar molt ( no em preocupa), però quan ens
toca, sembla que vulguin recuperar el temps perdut. No em coneixen de
res, llegeixen el meu historial a l’ordinador ( això m’agrada, tot
apuntat, que no hi hagi errors de mala lletra), i sense mirar-me,
continuen escrivint a l’ordinador no-sé-què. Suposo que escriuen el què
jo dic, jo m’espero en silenci, esperant un diagnostic, un remei. Però
res, continuen escrivint, i al final em diuen que no és res, que no
tinc res, m’obren la porta i criden al seguent.

No
sempre és així, clar, hi ha professionals magnífics que m’escolten i em
tranquilitzen. Potser només esperem això, que ens tranquilitzin. Però
per arribar a aquesta conclusió ens han de conèixer, mirar i escoltar.

Per
tota aquesta massificació penso que han tingut èxit totes les teràpies
alternatives. En aquestes consultes, per a temes menors, dolències
petites i sobretot molèsties de caire emocional, és important que
t’escoltin, t’entenguin i et tranquilitzin. Només amb això ja surts amb
milloria.

Veient com funciona el sistema
informàtic dels CAP , dels Hospitals i dels especialistes, veig que ho
hi ha compatibilitat de sistemes. Hi ha un arxiu diferent pel mateix
pacient a cada lloc (públic) on va a visitar-se. Això no pot ser. És
una gran despesa de professionals, de temps perdut, de duplicat de
proves, i en fi, de recursos públics.

Això
no passa mai ( o molt poc) al sistema d’Hisenda, que et tenen fitxat en
tota despesa que fas, i en tot ingrés que tens. Hisenda funciona perquè
deu tenir uns potents ordinadors, amb programes compatibles, i amb la
obligatorietat de reflexar tota la meva vida econòmica. És clar que ho
fan per no perdre diners, i per no malgastar cap recurs. Quedo astorada
amb la rapidesa que gestionen cada any el meu esborrany, i un cop
confirmat, la seva ressolució. És un tema de diners que em preocupa
menys que el de la salut, però per mi, està força resolt.

Una
suggerència al sistema sanitari: no se’ls ha acudit mai de
informatitzar tot el sistema? De fer consultes mèdiques simples
on-line? De entrar a una pàgina amb el teu numero sanitari i veure el
teu historial, per consultar a l’especialista? De demanar consell
virtual a l’ordinador segons uns síntomes simples ( o complexes és
igual), sense haver de saturar el sistema mèdic a urgències o a
l’especialista?

He entrat a moltes webs
orientatives, on pots fer un test, i a continuació et surt ja els
resultats a la teva consulta. Això no es podria fer també amb la
sanitat? El metge no té temps material per formar al pacient ( en tot
cas un minut per escoltar, uns dos minuts per a informar-lo, i un minut
per escriure la recepta, un altre minut perquè el pacient vulgui una
petita explicació, i un minut més per a despatxar-lo). No pot fer
formació sanitària a tothom que se li presenti. Això ho ha de fer el
pacient pel seu compte. I no hi ha res millor que el mateix sistema
sanitari per Internet en el seu cas concret ( numero personal de
Seguretat Social).

El pacient podria saber
la dieta que més li convé ( amb receptes concretes), una explicació més
general de la seva dolència, quin estil de vida ha de portar, i quins
síntomes li han de preocupar i quins no. Un metge virtual. Evidentment,
en casos més difícils, concertar-li ja una visita per exploracions.

Amb
aquest sistema que proposo, deixaríem als metges ocupar-se de temes més
professionals, i de les dolències més emocionals les derivaríen per
altres línies. Estic segura que a més d’un se li ha acudit aquest
sistema. No exclou la presència de metges, ni d’exploracions, però sí
que informa més al pacient i evita visites de més.

Tweet