Cursos sobre consum.
És curiós examinar els hàbits de consum de la
gent que ens envolta. En què gastem els nostres diners i perquè. I tots
estem d’acord en què consumim massa.
Ahir
vaig rebre una felicitació de Greenpeace, via mail, per celebrar el dia
de la Terra. Tots sabem la feina que fa aquesta ONG en favor de la
salut del nostre planeta en molts dels sus àmbits. Però em va cridar la
atenció un curs que programen sobre hàbits de consum. En diuen Taller
de Consum Responsable per a Formadors. El fan a Donostia el mes que ve,
i hi ha molt poques places.
La gent d’una
certa edat tenim molt clares les idees sobre estalvi, malbaratament,
consum excessiu etc. Ens en varen ensenyar els nostres pares i avis,
que veníen d’uns temps de postguerra i penúries, en què l’estalvi i la
moderació volíen dir sobrevivència familiar i progrés.
Avui
dia, només cal veure els anuncis de la tele adreçats als joves, en què
si no consumeixen no estan a rotllo, no estan al dia, no estan a la
última, no estan connectats. I els pares i educadors per comptes de
posar-hi seny, també ens deixem portar per la corrent, i consumim tant
com ells, però en altres coses iguals d’inútils.
El
curs de Greenpeace es centra en el consum sostenible, eix dels seus
programes. Es pot consumir, però sabent en què. Una mena de consum
ecològic, amb pocs residus, consum pensat i estudiat, alternatiu, un
consum modern. Una idea allunyada dels motius dels nostres avis que
simplement fomentaven l’estalvi i la cura dels objectes per a la seva
durabilitat.
Les mares ens ensenyaven a
cuidar la roba perquè durés temps com a nova. Els pares ens ensenyaven
a arranjar els aparells, perquè duressin una temporada més. Reciclavem
sense saber-ho, no llençavem res, tot ho guardaven per si de cas.
Miraven preus, i acabaven comprant els productes alimentaris més
naturals, del pagès del costat, de la cooperativa del poble, de forma
directa, sense intermediaris ni tractaments artificials. Es fomentava
l’estalvi per no haver de comprar a terminis, i el producte et sortía
més bé de preu sense interessos de banc.
Avui
tot ha canviat. Comprem fruita fora de temps produida a Xile. Per
comptes d’arranjar un electrònic, cambiem peces o cambiem l’aparell.
Ens fem un fart de comprar menjar envassat amb una dotzena d’embolcalls
( plàstic, paper de cuina, alumini, porexpan, cartró…), i qui sap on
s’ha produit, quan de temps fa, i amb què s’ha conservat mentrestant.
Són
unes preguntes que em faig sovint, i per les quals em costa trobar
respostes. Què hem de fer per a moderar-nos? El consum se’ns menja els
recursos, els estalvis, l’espai, i les il.lusions de tenir coses.
La
empresa Vodafone em proposa canviar de mòvil. El meu està nou i
funciona correctament. Si accepto, me’n donen un de més nou gratis, i
de regal un vol d’anada i tornada amb Air Europa on vulgui d’Espanya.
Tot a canvi de comprometre’m a no canviar de companyia en 18 mesos. I
jo penso: no pensava canviar de companyia, però si volen premiar la
meva fidelitat, que em facin descomptes directes, per comptes d’un vol
que no necessito per a res. És un exemple. Em sembla una fugida
endavant per no perdre clients, amb els arguments de moda.
L’únic
que se’m acut ara és posar-me en contacte amb Vodafone, dient el que
us acabo d’explicar. No m’agraden els regals de consumir per consumir,
prefereixo l’estalvi intel.ligent. I de parlar amb Greenpeace, per
saber de què parlen els seus cursos, tant interessants, sense haver de
pagar el pico per la inscripció a Donostia, que no hi puc anar perquè
treballo tota la setmana.
