Els dies singulars.
Passen els dies sense incidències, un darrera l’altre sense pena ni glòria, només esperant els caps de setmana. I a la llarga esperant vacances. Només pensem que serem feliços si no estam obligats a anar a treballar, i poguem fer el que volguem.
Així, mica en mica se’ns en van els dies i la vida. La frase que ho resumeix és : d’aqui quatre dies Nadal.
Potser hem d’esforçar-nos una mica en viure els dies que falten per Nadal ( o per vacances, o pel cap de setmana que és el mateix…)
Hi ha dies que no passa res, són dies que comformen la vida. Hi ha dies singulars, que passa alguna cosa forta, neixaments, casaments, divorcis, hi ha dies en què passa alguna cosa que canviarà el ritme de la vida a partir d’aquell.
Un poeta deia que avui és el primer dia del resta de la vida, i un altre que avui pot ser un gran dia…
Doncs, sí, avui podria ser un gran dia, perquè encara que sigui dissabte tinc una entrevista de treball que podria canviar el curs de la meva feina, i per tant de la meva vida laboral.
Espero que sigui per a bé.
