Un gazpacho clàssic.
Avui, sentint per ràdio el Tàpies variades, que parlaven dels gaspatxos d’estiu, he decidit fer un post sobre el que fem a casa.
La meva àvia era d’un poble d’Extremadura, i ella mateixa feia aquesta recepta des que tenia ús de raó. A mi m’agradava molt de petita, cosa que inquietava la meva mare, perquè portava molt de vinagre, i llavors li semblava que a una nena tan petita li podia fer mal. Més endavant va ser la meva mare qui s’hi va afeccionar, i ens en feia cada dia d’estiu per a sopar. Jo, és clar, vaig heretar la recepta autèntica ( la de l’àvia), i encara ara el poso a taula aquests vespres xafogosos d’estiu. Cada vespre faig aquest plat, sense que els meus fills se’n avorreixin, tot el contrari. Vet aqui la recepta original per a quatre persones:
Ingredients:
2 cogombres petits ( són més tendres)
4 tomàquets grans ( ben madurs i vermells , de l’hort)
1 ceba mitjana
1 pebrot vermell ( pot ser verd també, o trencat de color o també escalivat)
2-3 gots d’aigua fresca de la nevera
sal, 4 cullerades soperes d’oli d’oliva i 4 de bon vinagre.
Preparació:
Ratllar la ceba, els cogombres, els tomàquets en un bol. Tallar a trocets petits el pebrot, afegir l’aigua, la sal, l’oli i el vinagre. Finalment s’hi pot posar mitja llesqueta de pa sec trossejat. Es deixa macerar mija hora o una hora a la nevera i es pot servir a taula.
Jo he provat altres sofisticacions més modernes de la recepta. Com passar els ingredients per la batedora i fer-lo més líquid, com per beure’l. En aquest cas, l’oli i el vinagre s’han d’afegir al final, després de batre, per no fer una emulssió blanquinosa. El pebrot ha de ser escalivat ( sense pell), i els tomàquets sense pell ni llavors.
A casa ens agrada més el clàssic. És més concentrat, i el que s’assembla més a una amanida fresca. Però de vegades em permeto alguna variació pròpia, com afegir-hi un alvocat, o carxofes de llauna, o altres verdures. Però sempre respectant l’origen d’aquest plat senzill de l’horta, refrescant i vitamínic.
Si ho proveu aneu amb compte amb el vinagre: a nosaltres ens agrada molt, però no a tothom li passa. També m’he trobat amb persones que diuen que el cogombre els repeteix: en aquest cas s’ha de ratllar sense les llavors. Si algun ingredient no els agrada es pot substituir fàcilment sense cap problema. Es tracta d’agradar refrescant i alimentant.
Bon profit si ho proveu!
