El cap als núvols

Era la mare qui tenia cura del jardí, i quan ella estava entre nosaltres el jardí era un lloc important i de reunions familiars. Era ella qui plantava les cabesses de narcís al final de l’hivern, perquè floríssin al principi de la primavera. Era ella qui adreçava amb canyes la carolina, perquè les seves flors grogues perfuméssin l’ambient al nostre pas. Ella esporgava els rosers i tallava els lliris per la Mare de Déu del Carme, posava sulfat de coure a les hortènsies per que floríssin de color blau i no fòssin totes roses.A la primavera plantava els matrimonis, i a la tardor segava la menta, la sàlvia i l’espígol per fer-ne saquets olorosos i infusions pròpies. Ella tenia cura dels aloe vera, de les crasses curatives de llagues, i recollia les cues de cirera, les peres al seu punt i feia melmelada de cirera. Ella feia això i moltes més coses.

Ara tots treballant, en prou feines passem pel jardí, perquè sabem que no hi ha ningú. Abans, les tardes de l’estiu eren fresques a l’ombra, amb ella fent punt sota els arbres, una conversa i al dia de les notícies de la família.

La tardor passada el jardí respirava una tristesa que jo mai havia viscut. La primavera ens va surprendre amb una florida espontània de les mimoses i dels lliris que restaven amagats sota la terra. Avui he baixat , i entre la frescor de la tarda,aquell no era el nostre jardí de sempre. La terra respira, les plantes hi creixen com poden, els ocells han tornat, els tudons fan els seus nius, les papallones s’hi passegen, les abelles amenacen i les mosques molesten. La natura s’ha obert pas com cada any. Però aquells detalls d’art i de companyia ens han deixat ben sols.

Avui al vespre farem una reunió familiar al jardí. No hi hauran llantions, ni espelmes a la bassa, ni rams de flors, ni banderetes, ni música, ni la mare. Però la vida continua, i és possible que hi hagi algú de nou: potser ens presentaran la xicota d’un dels nois.

I l’any que ve, hauré de ser jo mateixa qui planti els bulbs, posi sulfat de ferro a les hortènsies, segui l’espígol…

Tweet