Cinema d’estiu.
Per a viatjar sense sortir de casa no hi ha res millor que anar al cinema. O llegir un llibre, o escoltar la ràdio o mirar la televisió, però en aquest cas el cinema és el millor recurs.
Per les vacances d’estiu és millor una pel.lícula sense complicacions, per a pensar poc i disfrutar el màxim: bona fotografia, un argument fàcil, bons actors, bona música i sobretot final feliç, per sortir del cinema amb un somriure als llavis i convidar a veure la peli a qui s’espera fora.
Tots aquests requisits ho té la pel.lícula que han estrenat aquests dies: Mamma mia!
L’indret paradisíac: un hotel antic en una illa grega petita i carismàtica, amb tot l’encant i els ingredients del que un s’imagina com a illa grega: de difícil accés, autèntica i amb bones vistes sobre el mar des de l’acantilat. Els personatges guapos, especialment els protagonistes ( La Meryl Streep i el Pierce Brosnan), la fotografia del mar, les platges, l’hotel, amb tota la brillantor del blau més mediterrà, el culte a la bellesa i a la adolescència.
L’argument és una història d’amor, que es va complicant en dos dies, que és el que dura la preparació d’un casament típicament grec ( o el que els americans creuen que és típicament grec). La il.luminació del camí de muntanya al vespre, per anar a l’ermita dalt del turò, la cerimònia de vestir la núvia guapíssima, el parar taula pel convit, les flors, els fanalets, el fons de llums blaves per sobre les buganvílies…
Una preparació de casament digne d’un conte de fades, un hotel autèntic amb encant, i un desenllaç inesperat, és clar.
Llàstima dels tòpics dels americans: els grecs no són tan ignorants, i les gregues no són tan lletges, com si parléssim del temps de la postguerra. Només els americans son guapos, i aqui està l’error: el de pensar que ells són el centre del món, i casi a fer-nos-ho creure!
Però aquesta pel.lícula m’ha fet passar una bona estona, sense complicacions i ben relaxada a la fresqueta del cinema. La majoria de públic que hi havia eren dones de la meva edat ( i més grans encara!). O sigui que públic jove: no feu gaire cas dels meus consells. ( O sí…)
13 setembre 2008 @ 22:25
Tinc 31 anys, i vaig anar a veure la peli amb la meva mare, m’ho vaig passar molt bé.
M’agrada la música, i el cinema, i aquesta pel.lícula és un musical que està molt bé.
Els nois que hi surten, les amigues gràcioses de la protagonista, les cançons, i els paisatges estan molt bé.
Un s’ha de quedar fins que acaben de passar totes les lletres, perquè hi ha més actuacions. I jo ho vaig fer.
18 setembre 2008 @ 12:05
Hola Angelina,
Moltes gràcies per entrar al meu bloc llegir i opinar. Sóc una novata en això dels blocs, però m’hi estic enganxant. I la gent em llegeix!!!. Em fa il.lusió que la gent opini i em llegeixi.
El meu bloc, està en els seus inicis, et queden moltes coses per esbrinar, estic molt creativa i amb moltes ganes d’escriure i llegir. S’obriran noves categories, tinc molt per oferir.
He llegit més articles del teu bloc properament aniré opinant. Està bé el teu bloc. Continua escrivint, i penjant l’analisi de les teves pelis preferides. Ho fas molt bé.
A mi m’agraden les pelis de tota mena, excepte les de por. Però amb aquesta peli que no preten res d’especial, m’ho vaig passar molt bé. I s’ha de gaudir del moment, amb pelis no tan trascendents de tant en tant.