Tardes a Barcelona.
En aquestes dates no ens podem quedar a casa. Sembla que la programació
de TV i de ràdio s’han posat d’acord en fer-nos sortir de casa, perquè cap
programa ens hi enganxa.
Així que aprofitem tardes i capvespres en fer turisme per Barcelona.
Ahir al vespre a la Festa Major de
Gràcia, que feia anys que no hi anavem, ens va semblar ben autèntica. Gràcia fa
honor al seu nom de vila, i veïns ben avinguts munten unes festes ben lluïdes.
Un capvespre vam anar a un concert de piano a la Pedrera. En un marc incomparable com és l’edifici modernista, un virtuós ens va
oferir un petit concert de 30 minuts, en un petit auditori ben concorregut.
Una tarda perduda vam anar al MNAC. Ens havíem tret un abonament anual,
pel simple fet de que amb un sol cop l’any no es poden admirar totes les
col.leccions. Ara la tàctica és de anar-hi per veure una cosa en concret: una
sala, una secció, un escultor o una època determinada. I de la resta pasar-hi
de llarg. No es pot abarcar tota la història nacional d’art de Catalunya en un
sol dia. Ja ho havíem fet altres cops, i en general la família, sortíem amb la
confusió mental d’haver vist molt i no poder recordar res. Ara ens informem
abans, i ens recreem amb la visita. Agafem una audio-guía, i ens deixem portar
i empapar del tema.
A mi m’agrada passejar tota sola en un dia feiner pel barri del Pi, als
voltants de l’Església de Sant Josep Oriol. Generalment només ho puc fer per
vacances.
Després de dinar, a l’estiu, ens agrada assejar pels voltants de la
Catedral, i escoltar els músics ambulants que allà s’instal.len, seure i
escoltar-los sense pressa. Hi ha verdaders artistes i hi passem una estona ben
relaxada.
Res, que fer de turista a Barcelona és una bona opció per anar-hi de
vacances. Després buscar un restaurant ben exòtic ( un grec, libanés o japonés)
que ens faci a la idea de que hem viatjat lluny. I després agafar el cotxe i
tornar a dormir a casa…que és el millor hotel del món.
