La tornada.
S’acaben les vacances, i tot lo bó que s’hi associa. El temps lliure, les estones al sol, les llargues lectures a la fresca, els sopars de família, el no-fer-res, i aquella sensació de viure, simplement viure i adonar-te’n.
Hem fet una petita sortida a l’Empordà, i en un dia ens hem trobat amb totes les contraindicacions de les vacances. La llarga cua a la AP-7, les estones d’insolació dins el cotxe, ens hem perdut per trobar la casa de turisme rural, hem arribat tard al museu del poble, ho hem trobat tot caríssim i per postres a la tornada m’ha agafat un mal de cap sense aspirines a sobre.
Havia llegit un article al diari en què una catedràtica de temps lliure diferenciava, entre lleure i vacances. Unes vacances poden arribar a ser esgotadores, estressants i decebedores. Podem fer un llarg viatge ( o curt) i trobar-nos amb tots els inconvenients. O podem aprofitar moments de lleure en qualsevol època de l’any, per exemple a la feina, fent un cafè amb un company, o parlant de com hem solucionat un problema.
Les vacances hauríen de ser per trobar moments de lleure, de pau, relaxament, satisfacció i petits plaers. Però de vegades ens proposem fer un viatge ( no tenim altre època de l’any lliure), practicar un esport lluny de casa, anar a veure uns parents, o simplement anar lluny perquè podem. Cadascú tria la seva opció. Però us he de dir que avui no és fashion dir que no has anat enlloc, sense cap mena d’excusa.
Però aquesta tarda estic ben aixafada, cansada i feta pols. He pres una aspirina i una dutxa freda. Ara només falta mentalitzar-me de que demà és el dia de tornada i anar a dormir d’hora per enllaçar el nou horari.
