Oli d’oliva.
Uns amics han anat de vacances a Grècia, i ens han portat oli d’oliva verge d’una illa que han visitat.
L’ampolla és artística, destinada al turista, però penso que l’oli ha de ser de la millor qualitat. Jo també havia vist com a Itàlia també venen oli d’oliva com a souvenir. A les àrees de servei de les autopistes d’aqui també n’he vist d’oli del pais, però no tant. Aqui consumim molt bon oli d’oliva, però ho fem a casa, i ens sembla que a tot arreu n’hauria d’haver. En tot cas, no en fem un objecte turístic.
Amb la moda de donar a conèixer la dieta mediterrània, a més de l’oli s’han anomenat altres aliments que podríen tenir un efecte ben beneficiós sobre la nostra salut. La gran varietat de fruita madura de tota la riba del mediterrà, les verdures, els llegums, els cereals, i també el peix. I de tots els peixos i mariscs del pais assenyalen el peix blau com una font d’àcids omega-3 capaç de controlar el colesterol de la sang. Així que les modestes sardines han passat a tenir un gran protagonisme en la nostra dieta "moderna". Les nostres àvies ja ho sabíen, no científicament, però sí empíricament.
Una de les receptes que es pot fer amb oli d’oliva i sardines, son les sardines amb escabetx, que tenen una sèrie d’avantatges: bé de preu, nutritives com hem dit, assequibles a qualsevol mercat, fàcils de preparar, es conserven dies dins la nevera i són exquisites amb pà amb tomàquet per un sopar ràpid.
Recepta clàssica de sardines amb escabetx:
Un quilo de sardines de mida mitjana ( ni massa grans ni petites), netes sense escates, cap ni budells es salen, s’enfarinen i es posen a fregir amb l’oli d’oliva verge que parlàvem. A mida que van sortint fregidetes es posen en una cassola de fang ben posadetes. Quan hi són totes, es cola l’oli que ha sobrat ( sempre que sigui net), i se’n afegeix una mica més de cru. Es posa la cassola al foc, amb mig vaset de vinagre de bona qualitat, quatre alls sense pelar, unes fulles de farigola, i tres o quatre fulletes de llorer. Es deixa al foc cinc minutets un cop ha bullit, es para el foc, es tapa i es deixa refredar. Llavors es posa a la nevera per consumir-se fred.
Aquest sopar al captard, amb una amanideta de tomàquet, ceba i olives negres, ens transportarà amb d’altres indrets, recordant sopars estiuencs que van quedant enrera…
