Baixa energia.
La verdadera energia que mou el món no és el combustible, sinó la energía de les persones, com vaig dir en un post anterior. Quan aquesta energia no flueix adequadament, l’entorn de la persona es resent sensiblement.
Ara, avui, estem en un punt de decepció, de dubte, d’incertesa pel que serà en nostre futur laboral. No tenim prou feina, estem avorrits, i sense ganes de treballar. Tenim mandra, i a més estem cansats i decepcionats. Esperem amb certa por la nova direcció d’Empresa, que ens ha de treure del desencís.
Aquest estat d’ànim influeix en la nostra autoestima, i ens pensem que amb la crisi no serem capaços de tirar endavant encara que sigui amb nous projectes. El futur és una incògnita, ara més que mai es necessita fe, empenta, inventiva i excel.lència. En som conscients, però en el estat letàrgic en què estem, ho veiem utòpic.
Els més vells només pensen en aguantar uns anys per arribar a la jubilació. Però si les coses es posen difícils es jubilen ara mateix, diuen. Els més joves pensen en canviar de gremi i buscar-se la vida amb les noves tecnologíes. Els de mijana edat, com jo, estem en un impasse: la major experiència la tenim en aquest gremi, pero encara som capaços d’aprendre alguna cosa més. Tots voldríem consultar l’oracle per saber amb sabiduría el què més ens convé. Però mentrestant esperem. Esperem que els nous propietaris posin les cartes i el joc sobre la taula, per saber quines seran les normes a partir d’ara. La espera ens omple d’incertesa, pensant que tot temps futur pot ser pitjor.
Ja hi van haver acomiadaments. Els que quedem hauríem de fer rutllar la Empresa com si res no hagués passat. Necessitarem més recursos, inversions, maquinària, formació… I ja veurem qui inverteix en els temps que corren…encara que sigui primordial invertir precisament ara en els temps que corren…
