Pastís de verdures
Aquest no és un blog de cuina, tot i que de tant en tant hi poso una recepta senzilla d’aquelles que sempre surten bé. Recordo que una mestra m’havia dit: escriu només sobre el què saps de debó. Quanta raó tenía: quan una cosa la saps bé, no t’has de preparar ni guions ni esborranys. Ets capaç de parlar en públic d’aquell tema, o inclús també escriure un post en directe, sense corregir massa.
Aquests dies he practicat amb el pastís fred de verdures: una mena de mousse freda que pot servir de primer plat, envoltada d’amanida d’enciam; o de segon plat al costat de peix al forn; o d’aperitiu acompanyada de torradetes petites…
És una mousse que es fa al forn al bany maría, amb un motlle d’aquells de plum-cake d’alumini. Però, evidentment, es pot adaptar a d’altres motlles i d’altres materials més moderns ( de silicona?). La recepta original és la seguent:
Recepta d’un pastisset de verdures, per a 4 persones ( més o menys…)
Posar en vas de batedora 3 ous i batrel’s. Afegir un tetrabrick de 125 ml de crema de llet per cuinar i batre. Afegir una llauna ben escorreguda de cors de carxofa i batre ben fi. Finalment posar-hi un polsim de sal, de pebre i unes gotetes de llimona com a antioxidant, batre-ho bé i abocar-ho al motlle.
Posar aigua en una cassola de fang i a dintre a manera de bany maria el motlle amb la preparació tapat amb paper d’alumini ( perquè no es ressequi massa). Deixar-ho al forn fort per a pastisseria durant 45 min i desmotllar-lo en un plat perquè es refredi. Un cop fred posar-ho a la nevera fins l’ hora de consumir-lo.
La recepta original es pot variar amb bons resultats amb d’altres verdures, i fins i tot amb 3 llaunetes de tonyina amb escabetx ( el resultat del pastís de tonyina és exquisit).
Si no tens crema de llet es poden posar 100 cc de llet sencera i un tallet de mantega.
Es pot aromatitzar amb herbes, una culleradeta d’oporto, o all-i-julivert o al vostre gust…
Les verdures es poden combinar, de tal manera que a la mescla d’ous i llet es poden fer trossets de verdures com porros, carbassons, pastanagues…
Un cop tens el pastís desmotllat (cal una mica de cura en treure’l del motlle, potser amb un ganivet esmolat desenganxar-lo de les vores), es pot cobrir amb una salseta de colors, i guarnir-lo amb pèsols, pebrots del piquillo, o altres verdures.
La salseta pot ser de pebrot del piquillo amb oli, o d’alvocat amb gotes de llimona…
Per a servir-lo al plat es talla, un cop fred, a llesquetes. Es guarneix amb la salsa i l’acompanyament, tal com l’imaginació ens inspiri.
Que us aprofiti, i a veure si ens surt a gust de tots aquest plat fresc de finals d’estiu.
