Panellets de tarda gris.
El temps de tardor ens ha agafat de sobte desprevinguts. Aquest dia gris i fred, de tarda curta i emboirada ens convida a quedar-nos a casa, abrigar-nos i engegar la calefacció. O a seure còmodament a fer el cafè calent, fer el sudoku del diari mentre escoltem les darreres notícies de la crisi. O potser a llegir tranquilament aquell llibre tan interessant que tenim pendent. Aquesta és una triste tarda de tardor…
Però em sembla que per sobreviure a la tristesa i arribar a demà, millor tancar-se a la cuina, engegar el forn i fer uns quants panellets, que van ser inventats per fer d’aquestes tardes una excusa per no passar fred, ni gana, ni estar avorrits a casa.
La recepta de panellets és coneguda a tot arreu: ametlla picada i sucre a parts iguals, fer boletes, guarnir-les i posar-les al forn calent uns minuts fins que siguin daurades. El guarniment més típic és el panellet de pinyons: es suca la boleta de masa amb clara batuda, i es passa per un plat plé de pinyons, mentre amb el palmell de la mà s’acaben d’encastar bé. Després es pinten amb el rovell per donar dins el forn el color daurat.
Altres propostes clàssiques són afegir-hi ametlla picada per sobre, una avellana, mitja cirera confitada, un tros de codony, o també barrejar a la pasta una mica de coco ratllat, una cullerada de cafè soluble, o de cacau en pols…
No us oblideu de fer-ne força. Que durin fins al vespre ( perquè els tasti tota la família), que n’hi hagi per divendres al vespre i per dissabte per dinar, i que sobretot en pugueu donar als fills, als pares, als sogres i als amics. Per tots aquells que no s’hauràn passat la tarda a la cuina entretinguts amb els panellets, però que els agrada atipar-se’n.
1 novembre 2008 @ 0:29
Hola Angelina,
Torno a ser jo, sí els panellests són molt bons. Avui a casa d’una amiga, que s’acosta a la teva edat, n’he menjat el primer. I sí, la tarda era grisa, i no ha parat de ploure a Reus.