Fruita, verdura, simplicitat i felicitat.
Ha caigut a les meves mans un llibre de cuina nou. Aquesta tarda l’he repassat, i m’he adonat que no és un llibre de cuina, sinó de filosofia de la vida. Un cop he llegit un capítol, m’ha sorprés que a més de cuina i filosofia, és també poesia i ganes de viure. Just just el que em feia falta avui , tarda de futbol i soledat.
Estem envoltats de luxes i objectes de consum, i no en tenim prou. Ens estressem per la vida moderna que portem i no sabem escapar. Tenim una vida complicada, patim per aconseguir feina i diners, i ens espanta la crisi que se’ns acosta…
Aquest llibre que no és de cuina m’ha fet adonar que la felicitat passa per la simplicitat. Ja ho deien les àvies: tranquilitat i bons aliments.
I els millors aliments son els que comformen la dieta mediterrània, la de casa nostra i dels nostres horts: la fruita, la verdura, pa, mel i poca cosa més. Apuntem-nos a la simplicitat!
És molt fàcil cuinar les verdures de mil maneres, ràpid menjar amanides i fruita, assequible per la butxaca, no ens compliquem la vida… i menjem sà.
Vet-aqui un capítol del llibre que m’ha fet feliç: si la transcripció també us genera el mateix sentiment haurem aprofitat l’estona:
"Les dones de l’horta i la seva nutrició".
Les dones, durant una època de la nostra vida, hem cregut que existia aquell que s’anomena "el príncep blau". Les unes més aviat, les altres més tard, hem abandonat la seva recerca. Ningú el coneix, ningú sap on és, ningú l’ha vist mai.
Un matí et mires al mirall i t’has passat la nit llevada per tenir cura de la febre del teu fill, has llevat la padrina, has deixat el dinar fet i el pis en ordre abans d’anar a treballar al camp…i de sobte, el mirall reflecteix una dona amb unes bosses profundes sota els ulls, la pell recorreguda per mil arrugues- camins per on ha passat la vida- i les mans gastades per l’ús continuat. Segons diuen, això indica que el teu físic està entrant a la maduresa. Jo crec que el que mostra és que descobreixes que l’autèntic príncep blau de la teva vida que et salvarà de tot plegat potser és en una altre conte que no és el teu i decideixes començar a cuidar-te per espavilar-te tu sola, com sempre. I t’adones per primera vegada que vols un cos que aguanti el pas del temps amb dignitat de salut.
Com s’ha de fer és fàcil, el problema és quan cal fer-ho. No tens temps practicament d’anar a veure el metge per aquell mal d’esquena que tens des de fa una quants mesos, ni temps per asseure’t tranquil.lament a fullejar una revista o escoltar música o simplement no fer res, i no saps on trobar-lo.
La majoria de vegades ens decidim pel més pràctic, que és renunciar. Però si optes per començar a cuidar-te per algun punt, ja estàs millorant perquè comences a sentir que existeixes. Un dels llocs on no t’equivocaràs a l’hora d’invertir esforços és millorant la teva alimentació; pell endins el nostre cos necessita vitamines i minerals per seguir afrontant la vida…"
El capítol continua amb uns quans consells bàsics per la alimentació. Però per a no allargar-me em remiteixo al llibre de la metgesa en cirurgía i dietista Pilar Senpau, Fruits de la vida. Fruites i verdures per ser feliç.
Jo ja m’apunto als seus consells, per fàcils i realistes.
