Un dia per la ràdio.
Va ser la Sra Consol qui em va presentar la ràdio al cosidor. Dèia que et deixava treballar mentre teníes la ment ocupada i distreta. Les tardes d’estiu escoltavem la novel.la.
La meva mare també escoltava la ràdio a les tardes. Es posava a cosir a la fresca del pati, mentre seguia aquella ràdio novel.la " Lucecita", i me la explicava. Havíes de tenir bona imaginació per trobar-te en situació. També escoltava el consultori de la Elena Francis. Recordant vells temps, ara també he llegit el llibre de la Pietat Estany " Estimades amigues", que explica la vivència d’aquells anys contestant les cartes que no sortíen per antena. Aquell consultori era un retrat de l’època.
Ara la ràdio també reflexa la nostra època: continua entretenent mentre et dediques a d’altres coses: conduir, fer el dinar, estar per casa, treballar a la fàbrica, cosir, o comprar. Però el tarannà i els professionals han canviat molt.
L’Antoni Bassas va marcar una època irrepetible. El Suplement del Xavier Solà res a veure al actual ( jo penso que hauríen d’haver canviat el nom: és un altre estil!) Sort que encara ens queda en Joan Barril : al matí amb el seu insuperable conte corrent, i al vespre, amb un autèntic Cafè de la República. Gràcies al Gaspar Hernandez per l’ofici de viure, i a molts d’altres que amb la seva feina ens fan sentir menys sols, i més intel.ligents.
La ràdio en prou feines consumeix energia: és un invent molt sostenible. Es inmediat i proper, no contamina ni genera residus, és molt assequible, democràtic i popular. Vull dir que totes les idees hi tenen cabuda ( qui diu que no?)
Hi ha programes per tots els gustos i aficions. Pots escoltar un partit de futbol i creure que ets al camp amb la penya. Pots imaginar la cara dels locutors i els entrevistats, pots anar a treballar ben informat al matí, pots sentir-te acompanyat tot el dia…
Segons l’estat d’ànim pots escoltar música de l’estil que trïis; o estar al cas de la actualitat, les notícies, la ràdio de proximitat, la del pais, o les de fora. Pots interpretar les coses segons l’entonació del qui t’ho explica, la urgència segons la repetició, o les intencions, o també les consignes…
Es un invent antic que ha anat evolucionant i ha esdevingut una eina importantísima de comunicació.
Consumint ràdio estem distrets, informats, ensenyats, divertits i formats. I el millor de tot és que treballem la imaginació, ens sentim bé, gastem poc ( o gens), i és una activitat 100% reciclable, neta i sostenible.
Hauríem de designar el dia de la ràdio,ara que s’ha posat de moda que cada dia s’apadrini un motiu, un lema o una intenció. Jo proposo el dia de la ràdio. No sé quin dia, això ho podreu decidir vosaltres, els professionals.
