Medicina ortodoxa.
A causa d’un problema laboral, pel que estava molt preocupada, vaig passar una temporada dormint malament a la nit. Estava tant amoïnada, que després de ficar-me al llit amb molta son, dormia un parell d’hores seguides i em despertava tot seguit, sense poder reanudar-lo decentment durant la resta de la nit. Sonava el despertador, i llavors em venia la son…
Vaig provar varis remeis que em van aconsellar. Uns de la parafarmàcia, altres de la herboristeria, alguns que em va receptar el metge de capçalera, i finalment un sistema natural semblant al del Dr Estivill. Reconec que em vaig fer servir a mi mateixa com a conillet d’Índies, sabia el què estava fent i vaig pensar que en podria treure conclusions per un futur. Els resultats van ser els seguents:
– Les herbes, com la valeriana, no em van ser efectives.
– Les pastilles sense recepta de la parafarmàcia ( llúpol) em van anar relativament bé
– Les pastilles amb derivats de les benzodiacepines, van anar molt bé, perfecte. Vaig tenir por d’acostumar-m’hi.
– Els mètodes naturals no van ser efectius encara que ajudaven a treure conclusions del sistema de vida.
– Em vaig oblidar del tema, sense fer res més quan surprenentment el problema laboral es va solucionar i vaig començar a poder dormir bé.
Com a conclusió vaig treure que moltes afeccions físiques no son res més que desequilibris emocionals o psicològics. No en tinc dubte. Però l’entorn sanitari/o clínic et fan creure que és un desequilibri que es pot solucionar amb una recepta. Sí, es pot solucionar, però no és el millor camí.
Acabo pensant que de vegades busquem "pegats" i li donem mil voltes a un problema, quan la solució la portem dins nostre. El difícil és saber-la interpretar i prendre la decisió correcta. És fàcil prendre pastilles per a dormir, però és difícil saber perquè les prenem…
