Maneres de perdre el temps…
Com que el temps és un tresor limitat per la vida de tots, tot hi estem d’acord que és una equivocació no aprofitar-lo.
Perdre el temps és desaprofitar oportunitats de fer alguna cosa positiva. Quan jo era petita, això tenia un significat: perdre el temps era no fer res, o fer quelcom inútil: llegir segons què, jugar, encantar-se amb les amigues, mirar la televisió…
Ara, han canviat les normes, i es predica que hem de llegir més, que hem de jugar ( amb la canalla), o hem de prendren’s la vida amb menys serietat, ens hem de relaxar, tenir una vida social, passar-ho bé i somriure més.
Amics meus no teníen televisió perquè segons ells era perdre el temps en benefici de fer altres activitats més creatives.
Avui dia, penso que perdem molt de temps conectats a Internet. Llegim menys, no mirem la televisió, no tenim temps de veure els amics, no seiem al parc a veure passar els núvols de tarda, no parlem amb la botiguera del barri, perquè hem de còrrer a conectar-nos.
Però de totes les fortunes del món, la única que ens pertany és el nostre temps personal: la capacitat i possibilitat d’utilitzar el nostre temps en el que més ens plagui.
Avui jo he descobert que aquesta tecnología ens dona la oportunitat de viure en paralel dues vides: el present i qualsevol temps passat, recuperant de la memòria passatges d’altres temps o altres moments. Per exemple recuperar antics programes de ràdio (Catalunya ràdio.cat), o capítols de Televisó que ens vam perdre ( TV3.cat), o diaris que no vam poder comprar en tot el segle XX ( El Periódico.es). O també, quina sorpresa, recuperar una entrevista a la Enriqueta Mercadé que li van fer al setembre, on puc escoltar la seva veu autèntica, expresiva i quotidiana:
http://illadelsllibres.blogspot.com/2008/09/la-cuina-i-la-crisis-econmica.html
Al final, potser ens quedem amb la idea de què no he perdut el temps, molt al contrari, he recuperat en el present molts passats perduts.
No sé si m’explico. Però vosaltres no perdeu el temps…perquè estic filosofant massa…
