La escriptura automàtica.
Entre les tècniques d’adivinació del futur, hi ha
la escriptura automàtica, una eina que et promet una interpretació d’un procés d’interiorització davant un
conflicte personal. M’explico millor: agafes paper i llapis, et relaxes físicament,
i et concentres en un problema concret. Llavors et poses a escriure
inconscientment, i la resposta queda explicada en les lletres del paper. O dit
d’altra manera: la resposta a les nostres preguntes la tenim captiva en el
subconscient.
Hi ha libres que ho expliquen, i es troben en formats asequibles fàcilment en els
quioscs. Jo n’he consultat un de Edain McCoy
“ Cómo practicar la escritura automática”. Aquest manual introdueix en el
tema a la gent profana. Explica tot el ritual que hem de seguir si volem
escriure alguna cosa que ens conecti amb el nostre subconscient o amb el nostre
Jo superior. Si hi ha alguna cosa que
ens preocupa, i no trobem una resposta, o volem saber el millor camí a seguir,
o davant d’un dilema, ens concentrem, ens relaxem i seguim el ritual de
conectar la mà que escriu amb un punt superior d’energia que ens farà descobrir
una solució.
Jo mateixa, seguint les instruccions una tarda
plujosa de dissabte, i d’altres tardes posteriors, em vaig posar mans a l’obra.
El llibre diu que si un escrit no és coherent, s’ha de tornar a repetir-lo en
varies sessions. I llegir la resposta més endavant. Diu que segur que hi
trobarem una coherència.
Doncs després de fer el que diu el llibre, i
davant un enigma que m’intrigava, els resultats van ser de perdre el temps.
Potser no ho vaig fer al peu de la lletra, potser no em vaig relaxar prou,
potser el flux d’energia estava tallat. Potser no tothom pot ser mèdium. O el
més real és que el problema era massa difícil.
Les arts adivinatòries ja ho tenen això: no sempre
funcionen. I quan ho fan és que la resposta era fàcil, una simple decisió del
50%, sí o no, actuar o esperar, enfadar-se o lluitar, no perdre la esperança o
abandonar. Quan la cosa es complica més hi poden intervenir en la resposta
factors psicològics, sociològics o de personalitat. No es pot aconsellar igual
a tot tipus de persona: la mèdium ha de saber qui té davant, i aconsellar
segons el tarannà de la consultant, o segons els costums del poble, i seguint
un protocol tranquilitzador o ètic. No hi ha adivinació aleatòria fiable. Sinó
els primers en endevinar la rifa seríen els mèdiums. I per desgràcia, penso,
són col.lectius ben desafortunats.
Però a part de poder endevinar alguna cosa del
futur, jo practico escriptura automàtica per deixar anar del subconscient
qualsevol cosa que em passa pel cap. Ja sé que no és la tècnica que aconsella
el llibre, però funciona. Em relaxo, em poso davant l’ordinador, penso alguna
cosa que em volta pel cap darrerament, un pensament, una inquietut, una idea de
moda, un fet quotidià, un record, una nostàlgia, li dono una certa forma
literària i ho escric en el blog. Seria una mena d’escriptura automàtica sense
component esotèric, però amb gran dosi d’extroversió. Potser és la manera de
convertir un problema interior en una resposta coherent amb propietats
terapèutiques.
Per poder experimentar-ho, us ho aconsello. Un
ordinador, una tarda de relax, una inquietud, i el teclat es mourà al ritme de
paraules encadenades que us revelaran conclusions reals. És el que m’ha passat
al rellegir alguns dels meus antics posts: en realitat diuen molt de mi.
29 gener 2009 @ 9:58
Bon dia Angelina, crec com tu, que de vegades quan escribim deixem anar el nostre subconscient, i això fa que molts dels escrits diguin molt de nosaltres. Per a mi escriure, és com anar al psicòleg.
Lurds