Coses que podria dir…
De vegades, em poso a escriure impulsada per una idea que em bull al cap. Vull parlar d’això-penso. Però al cap d’una estona reflexiono que no val la pena, que no en tinc totes les dades, que només serà una opinió tergiversada per les dades incompletes que tinc de l’afer.
És el que ens sol passar a molts, en el moment de donar opinió: només tenim una petita idea del tema, i les conclusions solen ser penoses. Els periodistes també opinen esbiaxadament. Estan obligats a omplir columnes- i pitjor- titolars de diaris-de-cada-dia, amb una frase que resumeixi una notícia. En diuen actualitat, i jo afegeixo que és el que la gent vol sentir, i al llegir el titolar compren aquell-o-altre diari.
I ja no parlem quan els periodistes s’equivoquen, que ho fan tot sovint, i et desinformen. Tots hem estat testimonis de notícies que sabem del cert- del nostre poble, de la nostra família… i que surten publicades amb un munt d’errades que només nosaltres podríem descobrir. Altres cops els periodistes amaguen informació, perquè el sistema que els manté els hi ho recomana. I potser la prudència, a voltes, obliga a fer d’informadors i no d’opinadors.
Tots ens equivoquem en la nostra feina- no ho oblidem- i hem de saber que ningú és fiable en un cent per cent. Per això la meva intuïció em diu que abans de creure’t una notícia l’has de passar pel sedàs de la reflexió, contrastar amb un altre diari diferent, esperar un temps i tenir un cert escepticisme envers la opinió de qualsevol que escrigui al diari.
Jo havía tingut una petita experiència a un diari local, i n’havia sentit de tots colors. La gent creu més en la lletra escrita que en la paraula que s’emporta el vent. Pots ser testimoni d’una notícia, i llegir amb incredulitat la interpretació del cronista. No oblidem que la lletra escrita serà la única font històrica on es consultaran els fets d’aqui uns anys, quan ja ningú se’n recordi. Per això trobo important que la gent escrigui veritats, encara que siguin petites, per ser confrontades amb les grans mentides que trobem escrites-de vegades- als grans diaris.
És més veraç-per a mi- un petit cronista que ha viscut la notícia, que no pas el gran transmisor- interpretador-professional que pot ser el redactor d’un diari. A mi al diari local m’havíen dit-fa molts anys: qui al escriure consulta una font fa plagi; qui en consulta dos és un desvergonyit; qui en consulta tres o més-aquest és un investigador.
Aquesta generació de blocaires, donarà eines al futur per a reconstruïr una sola realitat, i no només la que llegim als diaris.
