Plans alternatius.
Tal com està el món industrial avui dia, una feina fixa pot ser més
inestable que un castell de cartes. Tothom que treballa en sectors de producció
ho està veient cada dia. Les Empreses tenen menys comandes i es veuen obligades
a prescindir del servei d’alguns dels seus empleats, o sinó de tots. Hi ha
sectors més febles, i personal més en risc, però qui ho té més malament són els
empleats d’empreses molt petites : al carrer i sense soroll. No tenen el
suport dels grans comités de la metalúrgia, ni de sectors influents que poden
fer trontollar el pais, les comunicacions, la sanitat o la justícia.
Conec varies persones en aquesta situació: més grans de 55 anys
obligats a pre-jubilarse, amb una bona mesada, o simplement amb una
indemnització estil ERO, i al carrer. Sembla mentida que hi hagi diners per a
tanta gent, i que sense treballar continuin cobrant del banc que els empleava.
Això crea por, desconfiança i el corresponent estalvi induït.
Totes podríem estar afectades un dia o altre, i les meves amigues i jo
n’hem parlat darrerament. Totes anem estressades amb la nostra feina: almenys
l’atur ens tornaria una mica de serenitat, per fer altres activitats. I vam
pensar quines podríen ser aquestes activitats:
1.- Davant l’inevitable atur, caldria fer un plantejament nou de la
nostra Economia domèstica. El gruix més gran de despesa és la alimentació de la
família. Es proposava anar més sovint al mercat, productes de temporada al
millor preu, cuinar més a l’estil de les àvies i optar per una alimentació més
vegetariana.
2.- Dedicar x hores al dia a buscar una nova feina. Calcular x en
funció de la necessitat personal. Fer currículums, mirar diaris, presentar-se a
agències de col.locació i dedicar temps a contactar amb gent del sector on
estàvem.
3.- Dedicar cada dia x’ hores en nova formació professional. Canviar de
sector, si cal, i preparar-se per feines de més demanda, segons aptituds. Aquí
hi podríen cabre les noves il.lusions de canviar de feina i de orientació
professional. La meva amiga parlava de agricultura ecològica, i una altra de
fer un màster en dietética.
4.-Dedicar cada dia x’’ hores en relacions socials. Inclou gimnàstica,
ioga, cuineta i excursions de barri. Això ens allunyaria de la soledat i les
depresions.
5.-Dedicar cada dia x’’’ hores en activitats no remunerades de servei.
Apuntar-se en una ONG, per continuar actives, sentir-se útils i trobar noves
vocacions.
6.- Dedicar casa dia uns minuts a reflexionar sobre com volem estar en
el futur. Reflexionar què hem de canviar de les nostres vides, com ho hem de
fer, i quan hem de començar a fer-ho. Un cop pensat, fer el primer pas per a
portar-ho a terme.
7.- Aprofitar el temps lliure que pugi quedar per a dedicar-se més a
temes familiars: tenir cura de nens, de nebots, de pares o de avis de la
família. Conservar el caliu familiar.
Un cop vam decidir els temes a potenciar, el grup d’amigues de qui us
parlo, vam decidir que potser seria millor estar a l’atur que continuar
treballant. Era més engrescador el projecte que estàvem teixint, que la pròpia
realitat grisa i angoixant.
Finalment vam dictaminar que era una sort conservar el treball, que per
molts anys, però que si en un moment el perdíem, no havíem de patir. Per sort
ja no tenim hipoteques, aquest és un cas particular de grup no exportable a
d’altres circumstàncies, però era pensat a la nostra mida i les nostres
inquietuds.
Voleu creure que vam sortir
de la trobada més alleugerides? Gràcies al suc de pinya que ens havía
preparat la Helena,
la nostra ment s’havia tornat positiva i teníem ganes de més acció! Ara ja no
ens fa por el futur!.
