De «la elegancia del erizo» a d’altres viatges divagatius…
Un llibre curiós m’ha fet companyia aquesta tarda mentre prenia el sol a la terrassa. Es tracta de " La elegancia del erizo", un llibre escrit originàriament en francès per la escriptora nascuda a Casablanca Muriel Barbery. Aquest llibre, escrit en un format curiós ens va deixant anar veritats i filosofies, en un entramat novelat que succeeix a Paris.
Destaco una frase curiosa, resum de molts pensaments, divagacions i veritats. Diu: " Els que saben fer les coses les fan; els que no en saben ensenyen a fer-les; els que no saben ensenyar, ensenyen als qui ensenyen; i els que no saben ensenyar als qui ensenyen aquests es fan polítics…".
En principi sembla un acudit, molt de moda avui per a criticar la feina dels polítics. Però si aprofundeixes una mica en el significat de la frase, et porta a deduir que no té importància fer les coses: té importància la làbia al explicar-les, o el què és el mateix: el poder és el que té importància…
En una Empresa petita tothom sap la feina que li pertoca. En una Empresa gran, quan més t’allunyes de l’operari, menys idea tens del procés, de la feina i dels objectius. Sé del cas d’un director financer que no sabia res de res del què fabricava la seva Empresa, cosa que sembla increïble, però ell es defensava dient que la seva feina no era saber cap detall del procés productiu, sinó vetllar per la seva viabilitat ( de l’article que els tècnics decidissin). Jo he vist també, com l’operari menys especialitzat era capaç d’explicar com fer una feina a un professor de tecnologia. I veure també com fracassava el professor…
També m’indigna sentir des del funcionariat que aquest pais té les hores comptades per les Empreses del sector de la manufactura. Aquesta setmana ho ha fet públic un premi Nobel d’Economia: La Seat no existirà d’aqui a cinc anys, com si els seus treballadors haguéssin ja de donar-ho tot per perdut i els incités a buscar-se la vida en altres sectors. Sabem que hi ha gremis en greu crisi, però no podem posar el cavall davant del carro!
Ser cínic és una frivolitat molt gran. Aqui, i a la resta del món tenen més poder les paraules que no pas els fets. Sempre ha estat així, però ja seria hora que un líder diferenciat comencés a canviar les coses…
Destaco una frase curiosa, resum de molts pensaments, divagacions i veritats. Diu: " Els que saben fer les coses les fan; els que no en saben ensenyen a fer-les; els que no saben ensenyar, ensenyen als qui ensenyen; i els que no saben ensenyar als qui ensenyen aquests es fan polítics…".
En principi sembla un acudit, molt de moda avui per a criticar la feina dels polítics. Però si aprofundeixes una mica en el significat de la frase, et porta a deduir que no té importància fer les coses: té importància la làbia al explicar-les, o el què és el mateix: el poder és el que té importància…
En una Empresa petita tothom sap la feina que li pertoca. En una Empresa gran, quan més t’allunyes de l’operari, menys idea tens del procés, de la feina i dels objectius. Sé del cas d’un director financer que no sabia res de res del què fabricava la seva Empresa, cosa que sembla increïble, però ell es defensava dient que la seva feina no era saber cap detall del procés productiu, sinó vetllar per la seva viabilitat ( de l’article que els tècnics decidissin). Jo he vist també, com l’operari menys especialitzat era capaç d’explicar com fer una feina a un professor de tecnologia. I veure també com fracassava el professor…
També m’indigna sentir des del funcionariat que aquest pais té les hores comptades per les Empreses del sector de la manufactura. Aquesta setmana ho ha fet públic un premi Nobel d’Economia: La Seat no existirà d’aqui a cinc anys, com si els seus treballadors haguéssin ja de donar-ho tot per perdut i els incités a buscar-se la vida en altres sectors. Sabem que hi ha gremis en greu crisi, però no podem posar el cavall davant del carro!
Ser cínic és una frivolitat molt gran. Aqui, i a la resta del món tenen més poder les paraules que no pas els fets. Sempre ha estat així, però ja seria hora que un líder diferenciat comencés a canviar les coses…
