Submissió al sistema.
Ara que ja ha passat a millor vida la actualitat sobre els anti-Bolonya, vaig a dir la meva. Tot i que penso que aquests estudiants han desaprofitat l’impuls mediàtic, o potser només intentaven defensar els seus interessos i prou.
Tinc a les meves mans un fulletó baixat per internet anomenat : Crisi: podem!, editat pel col.lectiu del mateix nom, i que us el podeu aconseguir a www.podem.cat. És una segona part més explicativa d’aquell grup liderat pel estafador de bancs l’Enric Duran, que es va fer relativament famós pel www.17-s.info.
El butlletí informa sobre un futur alternatiu a la societat actual que abarca temes tan ambiciosos com canviar de model capitalista, de propietat privada, d’estil de feines, educació i sanitat. Llàstima que no ha tingut gaire ressó, ha passat desapercebut, i un cop passada la notícia els mitjans de comunicació no tornaran enrere.
Desaprovo els intents de cridar la atenció d’aquest Enric estafant a bancs per a aconseguir diners per als seus propòsits, per molt legítims que semblin i siguin. Això no ha fet res més que enfortir la seguretat dels bancs a l’hora de donar altres crèdits a gent legítima. Potser no tenia altres víes, però el sistema s’ha encarregat de desprestigiar-lo.
El fulletó comença amb un anàlisi de la crisi. Tot sabem la gran culpa de la banca, i com els governs s’afanyen a injectar-li més diners, en contra de la opinió de la gent. Com també ajuden el sector de l’automòbil, impolsant el consum privat com a única vía de solució. Quan tots sabem que fabricar per sobre d’espectatives de consum és l’error més gran.
Si el tema s’hagués portat millor ens podríem trobar amb una resurrecció del ja històric maig francès del 68, que va canviar la manera de pensar de mig món en aquell moment. Perquè les idees són genials, trencadores, idealistes en excès encara que porten a la societat una llum d’esperança.
Parlen d’autogestionar la teva vida, de començar en una societat postcapitalista amb solucions ben rumiades, de fomentar les feines oblidades, lluny de les grans ciutats, fer-se autònom, no dependre del gran capital, alliberar-se dels bancs, fer assemblees públiques ben gestionades, amb la no-violència com a pancarta. Parlen de banques étiques, de cooperatives integrals, i de l’aprenentatge en llibertat, en contra de la educació en la submissió,
M’ha agradat d’aquest sistema perquè primer de tot s’analitza el present i la realitat. Es destria el què ja no serveix, proposa models alternatius basats en la justícia, la ecologia, la socialització i el repartiment de recursos. Fins ara el què prima és el poder del capital, els diners i les influències en tots els rangs de la vida. Començant per una cosa tan simple com la educació: us heu parat a pensar per un moment quin tipus d’educació us van donar a vosaltres? A la meva època ( i ara no és massa diferent), ens van educar en la sumissió: si segueixes les normes, si estudies el què et dic, si et saps de memòria el llibre tindràs bones notes i entraràs al club dels excel.lents. Al contrari: si penses, si tens idees pròpies alternatives, si dediques el teu temps al què no et manen, seràs considerat un exclòs, i exhortat a tornar al bon camí.
El camí éra ( i és) , ja ho hem vist tots, el de estudiar el què la societat demana, treballar amb submissió, anar a votar a aquella gent, gastar el què tens en el què et mana la televisió, demanar un crèdit per tornar en trenta anys sota pena de quedar-te a viure al carrer, tenir una salut només conservada a base de pastilles per a tot, i finalment perquè de tot plegat? Doncs per formar una família on els seus membres siguin tan submissos que tornin a començar la roda del sistema… i així per sempre es constitueix el sistema capitalista model occidental.
I després, alguns ens preguntem: hi havía alternatives? On era la felicitat promesa, que no hem trobat per aquests camins? Això que jo penso, i que sembla que pensen aquests nois d’aquesta plataforma, ho pensa gaire més gent? És veritat que entre tots podem? El que és segur que molta gent ho pensa, cadascú hi posa el seu granet d’arena, però no serem capaços d’organitzar-nos, perquè…som masa submissos a la educació rebuda. Ens costarà rebelar-nos al sistema.
