Aigua màgica.

Filed under: Sense categoria — angelina at 12:16 pm on Dimarts, abril 14, 2009

He visitat a la meva amiga aquests dies de festa,
i al acomiadar-nos ens va fer un regal molt especial i valuós: un litre
d’aigua EMO.

Segons aquesta tecnologia,
comercialitzada per la marca Nayadel, l’aigua es restructura i recupera
l’estat inicial d’aigua pura. L’aparell és un filtre d’acer inoxidable,
amb components d’or i de quars, que segons diuen, retornen a l’aigua la
memòria original. Per ilustrar-ho ensenyen l’estat de masa amorfa
inicial  que es transforma en un perfecte cristall després d’haver
passat pel artilugi.

Les explicacions
científiques no em convencen del tot, perquè jo em pensava que l’aigua
té estructura molecular i no cristalina a la temperatura ambient. Però
ja sabem que tot el que està escrit té els seus seguidors fidels. I si
l’aigua passa per una membrana d’or alguna cosa pot canviar!

Un
cop a casa, els meus fills s’han mirat l’ampolla amb cert recel: aigua
màgica, han acabat dient-li. Alguna cosa diferent té aquesta aigua que
fa que tingui unes propietats especials que canviïn la teva salut i la
teva vida, només bevent aquesta aigua.

L’adjectiu
màgic és el que incorporem a una cosa o situació que no sabem
exactament com funciona, però que amb el simple esforç de creure-ho,
nosaltres mateixos li donem aquestes propietats fora del normal.

Aigua
màgica, que t’has de beure amb una intenció: tranquilament,
asserenadament, en pau, poc a poc i pensant alguna cosa positiva.
Llavors aquest líquid pur actúa sobre la emoció citada i ajuda a la
consecució d’aquest fi. Serà científic, serà efecte placebo, serà
consciencia, o serà inconscient voluntariós, però algunes d’aquestes
coses funcionen en un percentatge de situacions, en un tipus de gent, i
en una clase d’emocions.

En el nostre món
racional tenim moltes menes d’efectes màgics incorporats a la vida
normal. Per exemple l’efecte de les plantes medicinals recollides la
nit de Sant Joan, o el divendres Sant abans de la sortida del sol. Per
exemple, el fet de brindar abans de beure d’una copa. Per exemple, el
ritual de tallar un cop d’aire que feien les àvies amb una gota d’oli
en un plat amb aigua. Estem envoltats de rituals clàssics de màgia
tradicional.

Constatem que aquests rituals alguna vegada han funcionat, perquè hi posem tota la nostra voluntat , emocions i autosugestió; però
alguna vegada, quan més ho necessitàvem, hem hagut de recòrrer a
mètodes més pragmàtics i racionals. Potser per això no deixem de
creure-hi, però s’han d’inventar altres sistemes més pseudocientífics,
per dotarlos de més credibilitat. Els métodes més antics poden caure en
el parany de ser sectaris, creences d’àvies o ja demostrada la seva
manca d’efectivitat.

Com a espècie humana
racional, encara continuem creient en la màgia, perquè encara no tenim
respostes per a tot. I a més, el tema de les emocions pot arribar a
desequilibrar qualsevol base científica. Així que, aquest litre d’aigua
màgica que tenim és un tresor que ben utilitzat ens pot fer molt de bé.
Gràcies pel regal!

 



1 Comment »

78

   lurds

20 abril 2009 @ 22:16   Respon

Hola Angelina,
molt interessant això que expliques, no sabia que hi havia una aigua màgica, m’agradaria probar-la…, sóc de les que fa els típics rituals, per si de cas.
Una abraçada

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aigua màgica.

Filed under: Sense categoria — angelina at 12:16 pm on Dimarts, abril 14, 2009

He visitat a la meva amiga aquests dies de festa,
i al acomiadar-nos ens va fer un regal molt especial i valuós: un litre
d’aigua EMO.

Segons aquesta tecnologia,
comercialitzada per la marca Nayadel, l’aigua es restructura i recupera
l’estat inicial d’aigua pura. L’aparell és un filtre d’acer inoxidable,
amb components d’or i de quars, que segons diuen, retornen a l’aigua la
memòria original. Per ilustrar-ho ensenyen l’estat de masa amorfa
inicial  que es transforma en un perfecte cristall després d’haver
passat pel artilugi.

Les explicacions
científiques no em convencen del tot, perquè jo em pensava que l’aigua
té estructura molecular i no cristalina a la temperatura ambient. Però
ja sabem que tot el que està escrit té els seus seguidors fidels. I si
l’aigua passa per una membrana d’or alguna cosa pot canviar!

Un
cop a casa, els meus fills s’han mirat l’ampolla amb cert recel: aigua
màgica, han acabat dient-li. Alguna cosa diferent té aquesta aigua que
fa que tingui unes propietats especials que canviïn la teva salut i la
teva vida, només bevent aquesta aigua.

L’adjectiu
màgic és el que incorporem a una cosa o situació que no sabem
exactament com funciona, però que amb el simple esforç de creure-ho,
nosaltres mateixos li donem aquestes propietats fora del normal.

Aigua
màgica, que t’has de beure amb una intenció: tranquilament,
asserenadament, en pau, poc a poc i pensant alguna cosa positiva.
Llavors aquest líquid pur actúa sobre la emoció citada i ajuda a la
consecució d’aquest fi. Serà científic, serà efecte placebo, serà
consciencia, o serà inconscient voluntariós, però algunes d’aquestes
coses funcionen en un percentatge de situacions, en un tipus de gent, i
en una clase d’emocions.

En el nostre món
racional tenim moltes menes d’efectes màgics incorporats a la vida
normal. Per exemple l’efecte de les plantes medicinals recollides la
nit de Sant Joan, o el divendres Sant abans de la sortida del sol. Per
exemple, el fet de brindar abans de beure d’una copa. Per exemple, el
ritual de tallar un cop d’aire que feien les àvies amb una gota d’oli
en un plat amb aigua. Estem envoltats de rituals clàssics de màgia
tradicional.

Constatem que aquests rituals alguna vegada han funcionat, perquè hi posem tota la nostra voluntat , emocions i autosugestió; però
alguna vegada, quan més ho necessitàvem, hem hagut de recòrrer a
mètodes més pragmàtics i racionals. Potser per això no deixem de
creure-hi, però s’han d’inventar altres sistemes més pseudocientífics,
per dotarlos de més credibilitat. Els métodes més antics poden caure en
el parany de ser sectaris, creences d’àvies o ja demostrada la seva
manca d’efectivitat.

Com a espècie humana
racional, encara continuem creient en la màgia, perquè encara no tenim
respostes per a tot. I a més, el tema de les emocions pot arribar a
desequilibrar qualsevol base científica. Així que, aquest litre d’aigua
màgica que tenim és un tresor que ben utilitzat ens pot fer molt de bé.
Gràcies pel regal!

 



No Comments »

No comments yet.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>