Tardes de futbol…i altres activitats!
Aquest és el post numero 200 d’aquest blog. Aquests darrers dies he estat molt enfeinada per motius de salut dels qui m’envolten. Però aquest 200 bé es mereixía un petit recordatori.
Vaig començar a escriure, els diumenges de futbol a la tarda, com una mena de fugida endavant a causa de l’enclaustrament de la tarda del diumenge. No m’agrada el futbol. Aquesta setmana s’ha fet palesa la naturalesa d’alguns seguidors: una eufòria incontrolada pel èxit d’uns equips que poc tenen a veure amb els seguidors. El futbol és un fenòmen social derivat dels fenòmens tribals de la prehistòria, i dels espectacles romans als amfiteatres. També pot ser una cortina de fum quan problemes socials son encara més importants i el futbol pot ser una distracció. Qualsevol lectura té un punt de raó, així com també la de que és una afició lícita pel cap de setmana.
Em vaig enganxar al bloc, no sols els diumenges a la tarda, sinó altres tardes de futbol, i la veritat és que va valer la pena. M’he explaiat, he parlat del què m’ha semblat i sense cap mena de censura, he parlat del què em pasava pel cap, he llegit altres blocs veins, altres de molt llunyans,he aprés moltíssim i a fi de comptes m’ho he passat molt bé.
Potser m’he arribat a conèixer millor a mi mateixa. Però també a l’entorn. He tingut pocs lectors, però fidels i respectuosos (va per tu, Ricard!), a qui agraeixo les seves aportacions ( gràcies Enriqueta!), els seus comentaris ( Oh, Sarah, Lurds… i totes vosaltres!), i que m’han ilusionat amb les seves propostes ( Xímel, tinc en memòria la teva suggerència!)
Tot això gràcies al futbol! Primer era diumenge a la tarda la primera divisió…després els altres equips a mitja setmana… l’equip regional, i també els locals de dissabte a la tarda. Tota sola a casa, després de la neteja i l’ordre, el meu moment personal era el bloc.
Però, i aqui comencen els peròs… tardes senceres d’hospital m’han fet reflexionar que la vida no és virtual ( encara que hi ha opcions virtuals a la vida), i que ja arriba l’hora de fer alguna cosa més real. Potser també opinar i endreçar idees és esencial, abans de posar-se a actuar. També. Potser serà el moment de pensar en il.lusions a complir properament. I per tant, a complir-les.
Bé, de moment haig d’endreçar idees, i pensar si continuo el bloc, o si 200 post ja son prou. A veure si continuo per una altra banda, o sóc fidel a mi mateixa, i al cap als núvols…
Gràcies per seguir-me i opinar!
21 maig 2009 @ 2:44
Panis et Circensis.
El futbol pertany a aquell astut concepte del que es diu que Juli Cesar va introduïr en la política: Donar pa i circ al poble per allunyar-se de la controvèrsia política. Encara es fa servir. Tothom té una raó per obrir un bloc. La majoria el deixen. Algú va dir que un blocaire de debò, dels que fan 200 posts, sempre és blocaire, per molt que es doni pausa. No crec que un bloc tregui la vida ni viceversa, tot és compatible 🙂
Felicitats pels 200!
22 maig 2009 @ 9:47
Hola Angelina, espero que no deixis d’escriure, perquè m’agrada llegir-te i perquè crec con en bobbin, que el món virtual és compatible amb el real.A mi el futbol no m’agrada gens i per això també passo moltes tardes de diumenge davant de l’ordinador.Espero algun dia, arribar al post 200 com tu.
Felicitats!
29 maig 2009 @ 9:17
Hola Angelina!
A mi la veritat, si que m’agrada el futbol… i més el que fa el Barça que és el futbol més semblant a art que he vist mai. Però es passen tres pobles… que no és la fi del mon… jo que no em poso nerviós per un partit…. i els dies previs a la final els medis m’hi van ficar! Semblava que s’acabés el món el dimecres…
El que escrius m’agrada, i encara que és el primer post que et llegeixo, al ser el de reflexió dels 200 entenc tot el que dius…
Hi ha dies que jo també em dic que haig de parar d’escriure i viure més… Però és una addicció… i em serveix per ordenar les idees com qui ordena l’habitació…. espero que segueixis escrivint… sinó hauré de repassar els escrits antics…. t’has guanyat un lector!
19 juny 2009 @ 23:37
Hola Angelina,
Jo també espero igual que el Bobbin i la Lurds, que per cert també són lectors meus, que no deixis d’escriure, encara que ho facis amb poca freqüència però escriu, és pot compatibilitzar la vida virtual i la real. Jo et vull continuar llegint. I et vull continuar trobant pel meu bloc.
Felicitats pels 200, jo també hi vull arribar. I a partir d’ara jo seré una blocaire més activa. Entre d’altres coses, tindré més temps i participo als premis blocs 2009, busca l’Olla barrejada als blocs personals i vota’m, sí t’agrado. La competència, és dura amb 200 blocs.
T’espero al meu bloc,
Sara