El diner com a unitat d’energia.
Us haureu fixat que quan es parla d’inversió pública, per a valorar una obra es parla dels milers d’euros que ha costat. Poques vegades del rendiment que s’hi donarà, de l’estalvi o del servei. El seu cost en euros ja dona idea de la dimensió de la inversió. Quan es parla, avui dia cada vegada més, de recursos per afrontar la crisi, només es parla d’euros. L’optimisme o el pesimisme de les inversions en borsa es calibren pel percentatge de revalorització de les accions . Quan es parla de millorar qualsevol recurs ( educació, cultura, investigació, sanitat…), es fa pública la quantitat de diners destinada.
Sembla que els diners tot ho mouen ( i és així). Per la quantitat de diners destinats a I+D, es pot saber el nivell científic o tècnic d’un pais. Avui a la Vanguardia es publicava comparativament els recursos en diners dedicats a I+D (a U.S.A 2,66%, a Espanya 1,27% i a Catalunya 1,48% del PIB). Això vol dir que si ens hi posem, aconseguirem grans resultats, però els científics cobren, i quan millor pagats més resultats.
Més diners en educació voldría dir més recursos educatius ( més ordinadors, més escoles, més mestres per alumne), mentre que en sanitat encara ho veuríem més clar ( més hospitals, més metges, més aparells) I en obres públiques trobaríem més autovíes, més construcció social etc.
És molt fàcil d’entendre que més recursos en educació es traduiria també en millor educació i motivació. Més recursos en sanitat en menys patiment i menys despesa en baixes per malaltia, així com una millor salut social. Més recursos en obres públiques milloraria la nostra seguretat, comoditat i productivitat. Tot això que dic és tant obvi, que qualsevol alumne de primària ho sabria explicar millor que jo.
Per tant podríem donar com a vàlida la següent premisa: a més diners millor benestar. O que la circulació del diner millora el nivell de vida de la societat en general. O que l’euro és una unitat d’energia social.
No voldria ser simplista, però tampoc utòpica al afirmar que si els diners circulessin més que no pas ho fan ara, tots aniríem millor. No es tracta de consumir, sinó ans al contrari d’invertir en obres de futur. Ocupar les persones en projectes importants, per estudiar i construir una societat millor.
Aquest podria ser un repte, que potser a més d’un se li ha acudit: què puc fer jo per millorar la societat del futur? Més que buscar un lloc de treball, hauríem de buscar una feina transcendent pel futur. Això sí que és una utopía…
El que sí que crec és que amb més persones capacitades i formades arribarem a un futur menys incert. Invertir en educació, investigació, sanitat, cultura i obres públiques mantindrà més gent activa en benefici de tots. S’han de moure els diners dels bancs per tal de rendir i actuar. Els diners no poden estar a l’ombra de les caixes: ja seria hora de que vegin la llum i actuïn com a motor impulsor de prosperitat. Els diners doncs, són energia pura i renovable.
Ja ho diuen els sociòlegs: en temps de crisi, la intervenció de l’Estat és determinant.
