Rebobinant posts…
Cada dia podríem fer una cel.lebració. La d’avui
seria, per exemple per a mi, que fa tres anys que tinc aquest bloc. Hi
he escrit el que m’ha passat pel cap lliurement i sense censures. Però
avui lliurement passaré la meva pròpia censura.
Una
de les idees amb què més em repeteixo és amb iniciatives simplistes
personals. Tan simples, que podrien fer llista amb petites accions que
poden canviar el món. Per exemple: saludar un estrany; no és que haguem
de saludar a tort i dret, sinó a la gent que cada dia ens trobem de
camí a la feina, que no els coneixem de res, però sabem que treballen
en aquella zona, o que entren a determinada empresa. Jo ho he
practicat, i creieu-me: dóna resultats surprenents , perquè la seva
reacció és del tot positiva. Un grupet de noies del polígon ens vam
agrupar per demanar a l’ajuntament més llum al vespre en aquell carrer.
La gent que aparca en aquell carrer, ara ens saludem tots, tot sabent
que l’atzuzac no està del tot solitari i fosc.
Altres
iniciatives, també personals, m’han permés amb el temps practicar un
tipus de vida més tranquil ( slow life), mirar més enllà del nivell de
la mirada ( enquadrar la imatge), mirar el futur amb tranquilitat
(Serenitat), buscar la felicitat necessitant menys que no pas assolint
més, transformant-nos en espectadors de la bellesa que ens envolta, i també cuinar per la família com a obra d’art.
Experimentant nous conceptes ( wabi-sabi, solow life, bookcrossing, feng-shui...) encara que tots aquests noms tinguin la seva traducció al català amb paraules menys fashion.
Diuen
que setembre és el mes per a començar nous reptes, però també és
veritat que això pot ser possible perquè durant l’agost hem
reflexionat, hem descansat i ens veiem amb cor d’empendre nous
projectes i actituds.
Continuo pensant que
la personalitat de cadascú ens ve donada en gran part per la nostra
bioquímica. Una dona anèmica està sempre cansada, encara que tingui
ganes de fer moltes coses alguna en farà, però no podrà pas amb totes.
Una persona depresiva no sol ser el centre d’alegria en un grup
social…
Fer vacances, viatjar,
descansar, conèixer noves cultures, assaborir paisatges etc no son
termes sinònims ni han d’estar associats. Pots viatjar lluny o a aprop
( no necessàriament per vacances!), pots conèixer maneres de fer
diferents des del sofà de casa, o mirar per la finestra el paisatge
domèstic de sempre ( amb delectació per aquella posta de sol). Fer
vacances és prendre’s un descans a la feina ( i marxar o quedar-se a
casa, tant se val!). Però estar a l’atur no es fer vacances… és
treballar en buscar una altra feina!
El nostre petit univers son els nostres amics, amb els qui ens reconeixem com a part d’un grup social. El nostre gran univers és
el que coneixem a través dels diaris, internet i la TV. Però el més
autèntic és l’univers intermig, aquell que ens situa en un lloc del
món, ens relaciona amb el nostre entorn social però ens diferencia a
través de la nostra feina, dels nostres compromisos, de les nostres
idees, i de la nostra realitat concreta.
El nostre pais, Catalunya és ple de contrastos geogràfics i paisagistics. Si vau seguir "El paisatge favorit de Catalunya"
per TV3, vareu poder observar la riquesa d’aquest petit pais, en que el
mateix dia et pots veure dalt de tot d’un cim alpí, i a la tarda a la
sorra més fina d’una platja desèrtica.
En
fi, contrastos, orígens, pensaments, il.lusions, i bioquímica és el que
ens comforma a tots per poder-ho dir de la manera més simple i escueta
possible. I aquest bloc n’és una caixa de mals endreços…
