La ciutat de Totnes.
Una de les coses que pots fer d’especials per vacances és llegir del tot el diari. O almenys un sol article temàtic, amb parsimònia i amb interés.
Per vacances, tenim temps i ens agrada fer el cafè o l’esmorzar amb el diari del dia. És tot un luxe, no anar de bòlid i passar-s’ho bé llegint actualitat. L’endemà el mateix diari ja no té cap valor.
Ahir dijous a La Vanguardia, per exemple, vaig llegir un article a dues pàgines a Tendencias: "Rebelión verde en el pueblo" signat per Rafael Ramos, de corresponsal a Totnes. Aquest és un poble a Anglaterra de 8.500 habitants pioner en l’estil de ciutats en transició (transition town), amb idees vanguardistes sobre autosuficiència per afrontar el canvi climàtic. Han posat a punt una sèrie de estratègies de reciclatge, d’eco-consum i de simplicitat filosòfica que està creant escola arreu del món. Hi ha ciutats "de transició" a Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, USA, Itàlia , Xile i a Irlanda on es va iniciar a Kinsale aquest sistema de societat urbana.
Parlen de desenvolupament sostenible, molt lluny d’aquell mite de creixement perpetu i continuat que ens volíen fer creure fins ara, i aboga per una tornada al passat i a un estil de vida més pausat i autèntic. Tenen la seva pròpia moneda al poble ( ara parlo de Totnes), que es pot canviar als bancs i es pot fer servir a molts comerços i serveis de la ciutat. Demanen simplicitat com ara no dependre tant dels combustibles fòsils i consumir productes de proximitat, no menjar tanta carn, fer turisme local i prescindir de tòxics tant com es pugui ( cosmètics, fibres sintètiques, productes químics…)
Al món ja hi ha experiències de persones i col.lectius amb filosofies de canvi: Rob Hopkins va impulsar la idea de ciutats de transició només fa quatre anys, i ara en aquest poble de Totnes, els seus dirigents ja estan fent plans que abarquen fins el 2030. La idea és combatre la "avarícia de les grans corporacions, la guerra i el mite del perpetu creixement", i proclama les virtuts del "smal is beautiful", una vida menys estressada i amb altre mena de satisfaccions que compensin la reducció del petroli.
Si un poble vol estar en aquestos "transition town" han de passar un exàmen que s’ha de fer a Totnes, i poder demostrar que es tenen medis per a dur-ho a terme ( medis professionals, polítics i jurídics, que no pas solament voluntarietat). Ah i també demostrar que no hi ha oposició al sistema, el que em sembla el més difícil de tot: els interessos de persones poc informades i de corporacions molt interessades pot frenar del tot aquestes iniciatives sensates. Ja ho veurem. Potser només es tracta d’una nova moda, ben intencionada, però caducable. No oblidem que els interessos dels poderosos poden interferir i molt en el resultat de la evolució de les transition town. De totes maneres, és una bona idea per a pobles petits i mitjans, ben avinguts i que poden ser centre de atenció turística si es sap portar amb prou intel.ligència per un líder carismàtic.
